JAUME CABRÉ, UNA CLASSE MAGISTRAL

Ahir a l'Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València, l'esriptor Jaume Cabré va donar una lliçó magistral de Literatura oral, d'Intraliteratura, és a dir, va fer Literatura de la construcció literària, tot obrint en canal les entranyes de la seua darrera novel·la "Jo confesso" per fer una una dissecció diacrònica de la gestació d'aquesta i, en general, de tota la seua magna obra.

Va ser una vesprada agradable, l'oratge acompanyava. Vam arribar amb temps suficient per fer un cafenet abans d'endinsar-nos pel carrer Sant Ferran on hi és el centre de maniobres d'Eliseu Climent -que ahir no va poder ser present- i de la seua/nostra Acció Cultural. L'autor va ser presentat per la periodista Núria Cadenes i pel crític Francesc Calafat. 

Per als no iniciats en el cabrisme, un corrent lector i literari de molt de prestigi a Europa (sobre tot a Alemanya on va vendre més de mig milió d'exemplars de "Les veus del Pamano", l'obra anterior) Jaume Cabré i Fabré (1947) ha saltat amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano (2004) i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984), Senyoria (1991) i L'ombra de l'eunuc (1996) ; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d'hivern (2000), l'obra de teatre Pluja seca (2001), i els dos llibres d’assaig El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l'esperit (2005). Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Per molts vila-realencs, Jaume Cabré també és el jove professor de l'IES Francesc Tàrrega que, durant els anys iniciàtics, va obrir els ulls de molts joves estudiants envers la literatura i, sobre tot, els va obrir de bat a bat la petita finestreta de la nostra llengua que, oficialment, seguia marginada a finals de la dècada dels setanta. Potser ahir no va tenir temps de recordar els anteriors encontres sobtats amb els dos vila-realencs que hi érem presents (un al 2005 durant la Diada de Sant Jordi a Barcelona quan va compartir llibreria amb l'amic Vicent Usó i el darrer, a Vila-real al 2009, en un sopar al Bodegón de Carlos després d'una magnífica sessió del club de lectura de Socarrats que també coordina l'amic Vicent), però el somriure al seu rostre en descobrir-nos a la sala d'actes i la dedicatòria del llibre són un magnífic testimoni de la seua complicitat amb Vila-real, on va escriure "Carn d'Olla" i va iniciar-se com un dels millors narradors de l'actual panorama literari europeu.

Potser, l'èxit d'anit a València (hi havia gent dreta i asseguda a terra en una sala de gom a gom) d'un escriptor català que també escriu els originals en llengua catalana, encara que siga traduït a una vintena d'idiomes, contrasta amb l'escàs ressò que hem detectat a la premsa digital: poses al Google "Jaume Cabré omple l'Octubre a València" i només t'apareixen referències de la convocatòria de la presentació del "Jo confesso"... A poc a poc, amb forrellat nou o amb tarja electrònica, les portes de València van obrint-se a la modernitat, però com deia el Tio Canya a València hem de tornar, paga la pena.