Senyores i senyors, públic atent i despistats,
gent d'apeu i col·locats, bojos, malfeiners, iupis,
ties maries, amics del veïnat...
Ja sé que no sóc el més indicat per ostentar aquesta tribuna,
ni per demanar-vos, tot d'una, que obriu les orelles,
que alceu el cap...
Perquè si jo tingués a mà la ferramenta de l'eloqüència,
l'elixir de la demagògia, el verí de l'honestedat...
us faria creure que tot és mentida, que no existeix la veritat,
que tots som víctimes del dubte, vianants desorientats,
herois del dogma, sords triomfants, cecs que caminem a empentes
i avancem temptejant...
I us arribaria a convéncer de la meua hipòtesi, de les meues conclusions,
de la meua tesi, dels paradigmes del món...
de les vertaderes fal·làcies que també vostres són...
I posaríem l'èmfasi en les nombroses coincidències que separen tothom,
en les complicitats assumides pels instints traïdors,
en les contradiccions consensuades per construir esperances
en uns altres móns...
...I podríem seure a una taula de germanor,
construïda amb paraules i desfer-la entre tots.
Senyores i senyors, gràcies per escoltar-me,
però abans d'acomiadar-me, vull comprometre'ls llurs vots
per governar, recompensant-los, amb els diners de tots.
(Poema propi, de 1995, publicat a Poetes de la terra, 2004).-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada