EL DISCURS DEL REI JOAN CARLES I

El discurs del rei no solament és el títol d'una bona pel·lícula, sinó el discurs del rei Joan Carles I durant les hores prèvies al sopar familiar de la nit de Nadal, és a dir, una tradició heretada del temps del franquisme i que, com tantes altres, s'ha mantingut impertorbable en temps teòricament democràtics... El discurs d'aquest Nadal ha estat rècord d'audiència perquè el morbo, com l'amor, sempre ha mogut muntanyes.

La monarquia espanyola, com tots sabeu, no passa pel millor moment, sobre tot per la mala sort del Cap de la Casa Reial amb els seus gendres: un, el Marichalar, separat sota l'eufemisme del cessament temporal de la convivència conjugal; l'altre, l'Urdangarín, en l'ull de l'huracà per les presumptes activitats delictives consistents -com les de tants polítics, empresaris i banquers espanyols- en usurpar els diners públics i buidar les arques de les institucions estatals, autonòmiques (sobre tot la Generalitat Valenciana que, en temps de Camps, ha estat sempre la més: generosa?, corrupta?, endeutada?) i locals amb diverses i velles tècniques com ara la dels breus informes inexistents i/o baixats d'Internet, com el mateix que el vincla amb el Villarreal C.F.

Darrerament, la societat està demanant a crits una major transparència a les institucions públiques i, per tant, també a la Casa Reial, donat que en temps de crisi o no, mai ha resultat ètic que els membres de la Monarquia Espanyola es facen un fart de fer negocis privats i, a més, cobren una assignació bastant sucosa dels fons públics que paguem entre tots els ciutadans honrats (mentre n'hi ha molt de polític i empresari que això, ara mateix, només ho ha fet presumptament, perquè encara ho haurà de demostrar davant la Lenta justícia), com els mateixos polítics retirats que, a més de cobrar escandaloses pensions vitalícies, complementen el salari amb assignacions pecuniàries des dels sillons dels consells d'administració de grans companyies privades (donant a entendre que durant els seus mandats van afavorir aquestes empreses i per això s'han guanyat el silló?)... Com a exemples, diversos botons, com ara els dos ex-presidents González i Aznar (als consells d'adminstració de Gas Natural i Endesa, respectivament, vergonyosament!) o els càrrecs en Telefónica d'Eduardo Zaplana o del mateix Iñaki Urdangarín...

Joan Carles va créixer al costat del dictador, però també és cert que la Constitució de 1978 va ser aprovada en referèndum (no com la darrera modificació bipartidista de 2011) i, per tant, això significava el vist-i-plau democràtic de la ciutadania envers la Monarquia Constitucional, però la democràcia, com la credibilitat, s'ha de guanyar dia a dia amb més transparència, més pluralisme i, sobre tot, una Justícia igualitària per a tots com va dir Joan Carles mentre llegia El discurs del rei...

Però tot això, que no és poc, també depèn del nou president del govern Mariano Rajoy Brey que, ara mateix, té a les seues mans la possibilitat d'exercir una dictadura temporal de quatre anys, si segueix el model de les primeres legislatures de González o la segona d'Aznar, i no administra amb generositat les competències que li atorga la majoria absoluta aconseguida a les urnes i que l'habiliten per controlar els tres poders, és a dir, executiu (Govern), legislatiu (Parlament) i judicial (Tribunal Constitucional i Consell General del Poder Judicial)...

Però com el vots no poden cobrir el fem, ni la corrupció política i econòmica que estem vivint des dels darrers anys de "falsa bonança" productiva, haurem de seguir cridant (en el desert?)... Prou de corrupció!!! Tots els corruptes, vinguen de la política o del món de l'empresa, a la presó!!!