L'ORATGE

L'oratge sol ser un tema recurrent -llenguatge fàtic en diuen els tècnics- per trencar el gel i encetar la conversa. Sobre tot a les estacions de transició entre la calor i el fred, com ara la tardor, o entre el fred i la calor quan arriba la primavera. La veritat és que vivim uns dies de caloreta al migdia, però que ja refresquen de matinada i a boqueta-nit.

L'oratge o temps és la situació meteorològica, de l'atmosfera, en un moment determinat i, per això mateix, és molt canviat i al llarg d'un mateix dia podem trobar diferents oratges: fred, calor, núvols, solet, pluja, granís i fins i tot neu... Quan parlem de clima, en canvi, hem de ser més prudents: tothom porta un meteoròleg al seu interior, com porta un entrenador de futbol o un polític amb solució per a tot. El problema, en canvi, no és que la gent del poble opine sobre açò o allò, encara que no se'n tinga punyetera idea, que per això estem en democràcia... El problema és quan els nostres polítics confonen la democràcia representativa amb la sapiència i comencen a fer de lingüístes (açò és català o valencià o és millor l'ensenyament trilingüe!), de meteoròlegs (que si canvi climàtic o no) o d'entrenadors/promotors futbolístics (hem d'ajudar el Real Madrid!)...

Sobre l'oratge, o amb l'excusa del canvi climàtic, s'ha fet i dit autèntiques barbaritats: des de proposar el transvassament de l'Ebre a acusar de socialistes els científics que proposen la construcció de desaladores perquè l'aigua de la mar la tenim a la vora... Però les dades científiques són objectives i aclaridores: ni plou menys, ni més que abans, ni s'ha produït cap canvi climàtic al nostre territori als darrers 10.000 anys.... 

Una altra cosa és parlar del perill del possible canvi climàtic si a nivell mundial continua l'increment d'emissions de CO2 i de gasos d'efecte hivernacle. Però, a més que plou el mateix que sempre, resulta que els nostres llauradors estan abandonant els camps de tarongers (Castelló és la novena província d'Espanya en quant a la producció de taronges, pel darrere de València, Sevilla, Alacant, Còrdova i un munt de províncies andaluses que s'han col·locat al capdavant del rànking espanyol en la citricultura) i els que queden usen cada vegada més el reg per degoteig, i si afegim a tot això que s'ha aturat la immigració per la crisi i que tenim molts apartament i blocs de pisos buits, arribarem a la conclusió que si no anem sobrats d'aigua (fa 10.000 anys que és un bé escàs), almenys no ens en fa cap falta més de la que tenim. A Vila-real comptem amb una pàgina web sobre meteorologia local, confeccionada per un jove expert, que convé ataüllar de tant en tant: VilMeteo...

Com a conclusió, podríem afirmar que tant els conciutadans com la premsa en general, hauríem de fer menys cas als polítics quan confonen èxit electoral amb ciència infusa i, sobre tot, quan s'enreden en falses polèmiques manipuladores i partidistes: plou el que ha plogut sempre, continuem tenint clima mediterrani (hiverns suaus, estius calorosos, fenòmens de gota freda a la tardor, etc.) i el català i el valencià sempre han estat la mateixa llengua, la nostra...