diumenge, 8 de gener de 2012

Vila-real, 2 - València, 2


La prèvia d'aquest derbi autonòmic, Vila-real-València, venia precedida de molts tòpics com ara allò de si a entrenador nou, igual guanyes, que perds, que empates (victòria segura, des de quan?), que si el derbi més desigual de la història (quan es tracta de dos equips que acaben de jugar la Champions, o no...), etc. Però l'única veritat sempre es veu al terreny de joc, encara que hi ha moltes maneres de veure-ho i de mirar-s'ho...

Els resultadistes podran dir que un empat serveix de poc i que, a la primera de canvi, el Vila-real ja som els tercers per la cua... encara que la nit de dissabte -abans del debut del míster- ja dormíem en llocs de descens (després de la victòria del Racing) i, per tant, Molina, el nou entrenador, de no ser un senyor hauria pogut parlar d'un altre tòpic, és a dir, d'allò de l'herència rebuda de Garrido, etc.

Però del que n'estem certs, almenys els aficionats vila-realencs que vam presenciar el partit in situ i vam poder observar alguns seients buits, és que s'ha respirat un ambient diferent perquè els jugadors ho han donat tot, ha tornat la velocitat, l'actitud, el joc combinatiu i, fins i tot, moments de preciosisme futbolístic -que no vol dir filigranes inútils sense motiu- quasi oblidats... El Vila-real, des d'un plantejament maniqueïsta, va ser el millor dels dos equips i, per tant, el que va aportar tot el futbol i va meréixer la victòria.

De tota manera, tampoc podem tirar les campanes enlaire i dir que hem passat del zero a l'infinit, tampoc és això, ja que, per exemple, continuen les errades puntuals en defensa, la manca d'enteniment amb el porter, Diego López, a l'hora d'eixir a pels balons dividits (com en el primer gol del València on Miguel va centrar a plaer sobre el cap de Feghouli) i, sobre tot, s'ha de tindre clar que l'actitud demostrada avui durant els noranta minuts s'ha de seguir demostrant durant els 90 minuts de tots els partits que resten fins acabar la Lliga.

En la davantera també s'espera molt més de Nilmar, l'estrella de l'equip que, darrerament, sembla un poc apagada; en canvi, al centre del camp s'ha recuperat el toc amb Bruno al seu lloc i un treball descomunal de Marcos Senna (que tampoc podrem exigir-li tots els partits) que dona més llibertat al joc de creació de Borja Valero i la velocitat de Cani, mentre Camuñas i De Guzman continuen a la sala d'espera per demostrar alguna cosa... En defensa, ha tornat l'internacional Àngel, mentre Oriol ens va fer recordar que és l'únic especialista que hi ha a la banda esquerra, Zapata ha tingut l'oportunitat de tornar al lloc per al qual se'l va fitxar i Gonzalo, malgrat el primer gol del València, ha fet el millor partit d'aquesta temporada, aportant el segon gol groc després del magistral de Marco Ruben que s'ha trobat avui un poc sol al davant...


Per tant, un vot total de confiança per al nou entrenador Molina que, si sap mantenir la tensió -en el bon sentit de la paraula-, així com la intensitat, actitud i una mica més d'agressivitat en els seus jugadors a l'hora de disputar la pilota, continua apostant per alineacions lògiques i de sentit comú i, sobre tot, encerta a l'hora de fer els canvis (avui, tal vegada, no tocava canviar Cani que havia estat un dels millors, a no ser que tingués molèsties), pot conduir aquest Vila-real, en un parell de mesos, si no als ports europeus del passat, sí, almenys, als ports de la tranquilitat per oblidar els llocs de descens i pensar en metes més altres... Al seu favor, tindrà una afició que avui sí, ha eixit satisfeta del Madrigal (no pel resultat, perquè el Vila-real mereixia més) perquè açò pinta d'un altre color i les sensacions viscudes són millors... Això, sí, d'ara endavant no queda temps per relaxar-se perquè el calendari de partits que s'apropa, després del potent València, és d'infart: At.Madrid, Sporting, Barça, Sevilla, etc.

Encara que podem tornar a pensar que, llevat de Barça, Real Madrid i València, queden molts equips que puguen considerar-se superiors al nostre Vila-real? Si mirem, ara mateix, la classificació, quasi tots, però açò ha de canviar prompte, de segur que sí... S'han acabat les paraules. El futbol ha tornat al terreny de joc. Endavant Vila-real !!!

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes