VILLARREAL, 0 - BARCELONA, 0

El Barcelona venia d'eliminar el totpoderós Real Madrid de la Copa del Rei, el Villarreal de guanyar a casa el penúltim de la Lliga, és a dir, l'Sporting de Gijón... El Barça tenia alguna baixa significativa (Iniesta, Villa, Afellay, Pedro, etc.) però el Vila-real, malgrat la milloria demostrada des de l'ascens de Molina (també el Villarreal B va guanyar dissabte amb Velázquez), continua sent un planter descompensat tant per les lesions (Rossi, Català, etc.) com pels traspassos (Nilmar?) i, sobre tot, per la nefasta pretemporada amb Garrido des del punt de vista dels fixatges/vendes però, també, des del punt de vista tècnic (forçar l'eixida de Capdevila, no comptar amb Joan Oriol que és un excel·lent lateral esquerre, marginar altres pesos pesants dins del planter com ara el mateix Marcos Senna, etc.)... Per tant, què podia passar? Entre el Vila-real i el millor equip del món, tot apuntava cap a una lògica victòria del Barça...

Però el Barça d'anit va tornar a ser l'equip dels cinc empats -i una derrota- fora de casa, és a dir, un equip molt complet amb un toc exquisit, però sense aplicar-se al màxim en actitud, agressivitat, pressió al contrari, velocitat, etc. i encert (una ocasió clara de Cesc al travesser i un mà-a-mà amb Diego López de Messi, que no sol fallar, al final del partit). I tot això, als aficionats del Vila-real ens sona moltíssim, ja que salvant les diferències evidents i abismals, entre els jugadors grocs en podem trobar uns quants que saben, i molt!, de què va açò de jugar al futbol i per a mostra ací tenim Marcos Senna en la segona joventut, Borja Valero, Cani o Bruno que són els pilars de l'equip, ja que una bona defensa (que encara no tenim, i això que ahir van estat tots molt seriosos i Joan Oriol va fer un partidàs) és el millor atac i, a l'inrevès, el millor atac (no el tenim perquè no se creen ocasions i, si se'n va Nilmar, ja s'està tardant en fitxar) és la millor defensa... però tot passa per la factoria o fàbrica de futbol que són els centrecampistes i, sobre tot, per la velocitat, l'actitud i les ganes de fer les coses bé, demostrades en l'era Molina a excepció de la decepció a la vora del Manzanares...

Ahir, llevat d'alguna polèmica que la televisió no m'ha deixat aclarir (en directe no me va semblar penal de Busquets sobre Borja Valero perquè, en compte de centrar amb tot el temps del món, va esperar l'entrada del defensa per provocar-lo i ell mateix es va travar amb els peus), el resultat va ser prou just. Esperem que passe el mateix contra els equips que només juguen a guanyar pel civil o pel militar, i no fent bon futbol com el Barça o el nostre Vila-real: mentre els àrbitres no assenyalen penals inexistents als rivals com fan moltes vegades (perquè al Vila-real els costa i molt), res a dir...

La conclusió del partit d'ahir és clara: per un costat, el millor equip del món s'haurà de posar les piles perquè queda molta Lliga, moltes competicions pendents (Copa del Rei i Champions) i el planter és curt (naturalment, compten amb una magnífica pedrera) i, pel nostre costat, el que vertaderament interessa a tots els aficionats grocs és que s'ha d'aprendre de les lliçons pràctiques, és a dir, anar a Sevilla pensant que som quasi els millors perquè s'ha empatat contra el Barça és començar a perdre el partit ja que aquest Vila-real (a l'espera d'un bon central i un bon davanter-centre golejador que ens faça oblidar el Nilmar que corria i feia gols), ara per ara, torna a ser capaç de guanyar a qualsevol i, naturalment, de perdre  si no es manté el llistó de l'actitud i les ganes exhibides darrerament.

És per celebrar aquest empat o puntet? Contra el Barça, que ho celebren fins i tot uns que van de blanc i són de capital, ¿per què no anàvem a celebrar-ho els de l'aldea de més de 50.000 habitants però amb tendència a la baixa? Enhorabona i endavant!