Es va alçar molt de matí o de-matí-manyana, com encara deien molts veïns. A la ràdio seguien parlant del ciclista Contador i del gendre Urdangarín. Un eriçament sobtat a la pell, li va recordar que encara no podia renunciar a la dosi de Bissolgrip però, en obrir la caixeta, va observar estranyat que només li quedava mig sobret. Va anar directament a la dutxa, però l'aigua calenta va deixar de brollar al minut i mig, sense temps a ensabonar-se del tot. A la cafetera només va rajar mig cafè. Va intentar treure's l'entrepà del congelador, però només quedaven mitjos entrepans d'un tamany irrissori. Però la sorpresa més forta va ser en eixir al carrer, una avinguda que li va semblar un carreró estret, quan va tractar de pujar al seu turisme de-tota-la-vida, un Peixot 505 que, veges perquè, ara s'havia metamorfosat en un 202...Serà l'efecte de la medicació? M'estaré tornant boig? M'haurà afectat la mala marxa de l'empresa? -el seu cap era una bateria de preguntes tipus test.
Va tornar a entrar a casa, va agafar l'ascensor i en comptes de pujar fins el sisé pis, on vivia des que es va casar fa més de 10 anys, aquest es va aturar al tercer encara que tingués tota l'aparença de ser el sisé. Va entrar a casa per contar-li a la dona el que li estava passat i, en comptes d'una dona de 40 anys -no, no, us equivoqueu-, no en va trobar cap de 20, sinó la mateixa dona amb qui compartia la vida però mutilada, ja que només tenia un braç, una cama, una orella, un ull, una cella, un pit... sort que l'havien retallada per la dreta i va poder salvar el cor, va pensar.
En observar-se a l'espill del vestidor de l'habitació, va poder comprovar que, a l'igual que la seua dona, també s'havia quedat reduït a la meitat: és l'evolució humana, va pensar, de l'Homo Erectus dels temps de joventut a l'Homo amputavit, quins collons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada