dijous, 9 de febrer de 2012

PERQUÈ A ISLÀNDIA JA NO FA FRED...


Per què es parla tan poc d'Islàndia als mitjans de comunicació? Resposta: -Perquè han canviat el fred de la Hipotecària per la calor d'Icària, és a dir, han fet la revolució pacífica de passar d'una societat endeutada per la cleptocràcia política i financera a ser, ara mateix, un estat social de dret on els ciutadans són els vertaders gestors del present i -el que és més important- del seu propi futur.

Islàndia té una població de poc més de tres cents mil habitants i una superfície total de més de 100 quilòmetres quadrats només a l'illa principal (l'arxipèlag compta amb més de 30 illes en total) on hi ha Reykjavik, la capital, amb més de la meitat del paisatge coberta de la mínima vegetació de la tundra (típica del clima polar). Fins el segle XX, la pesca havia estat l'activitat econòmica principal però, a banda d'una modesta agricultura, darrerament comptaven amb una indústria que havia de competir en aquest món globalitzat amb impostos relativament baixos i mantenint cert Estat del Benestar centrat, com fins ara a l'Estat Espanyol, en l'Ensenyament i la Sanitat. Islàndia s'havia considerat el tercer Estat més desenvolupat del món (2009)...  però aquest qualificatiu de Nacions Unides es produïa, precisament, quan esclatava la crisi financera que està afectant tants països europeus des del 2008.

El sistema financer islandès es va col·lapsar, com quasi tots els altres, i és aleshores quan va començar la silenciada Revolució, és a dir, un canvi radical i pacífic en nom del benestar de la majoria dels ciutadans: una sèrie de protestes pacífiques, com solen ser les protestes justes on participen els ciutadans només guiats per l'interès general (i no per rebentar la protesta amb accions violentes o per manipular-la amb intencions clarament partidistes), i una sèrie de moviments i accions de la societat civil (sí, la dels representats i membres de les associacions i clubs privats de ciutadans honrats que no representen, en definitiva, una ideologia o causa partidista concreta, sinó la dels drets democràtics en general... una societat civil que a l'Estat Espanyol va morir assassinada pel bipartidisme i que només ha revifat, tímidament, amb certes reivindicacions recents, des de les accions descoordinades del 15-M) que, resumint el cas, van portar -amb la connivència del nou govern votat pel poble- a l'encausament de l'anterior primer ministre, Geir Haarde, que havia governat durant els anys més durs de la crisi. Finalment, la pressió popular va desembocar en la convocatòria de dos referèndums per decidir sobre el pagament del deute extern contret pels bancs nacionals i sobre la iniciativa d'un procés ciutadà que va portar canvis constitucionals (29 de juliol de 2011) que encara s'han de debatre al Parlament. Aquest ha estat el resultat de la creació d'una assemblea popular triada pel poble per redactar la nova Carta Magna amb una Assemblea Constitucional formada per 25 ciutadans sense filiació política, electes entre 522 candidats, que va iniciar els seus treballs al febrer de 2011, és a dir, ara fa un any.

Islàndia és la democràcia més antiga del món ja que al 930 es va fundar el Parlament o Althing que, amb les modificacions fetes al llarg de la història, ha arribat fins avui. El president és Ólafur Ragnar Grimsson que també actua com a Cap d'Estat, té poder per vetar lleis aprovades pel Parlament i sotmetre-les a referèndum actuant en favor del poble, mentre la primera ministra és Jóhanna Sigurðardóttir com a responsable de l'executiu. El poble d'Islàndia ha aconseguit, mitjançant la resistència cívica i l'acció popular pacífica, la dimissió de l'anterior govern, la nacionalització dels principals bancs i el repudi, decidit en referèndum (març de 2009, pel 93% dels vots a favor), del deute dels seus propis bancs amb Gran Bretanya i Holanda. Enmig d'aquesta revolta pacífica, el govern va iniciar una investigació sobre les responsabilitats dels banquers i alts executius involucrats en la crisi, cosa que va donar lloc a la detenció i encausament de molts d'ells. Açò és una mostra palpable de democràcia participativa en un país de llarga tradició democràtica.

A Islàndia es van cometre molts dels errors, abusos i excessos financers i pressupostaris (ben coneguts a les nostres terres) que van desembocar en una considerable corrupció i en l'enriquiment d'especuladors que es van aprofitar d'una excessiva permissivitat bancària. El poble va intervenir i va prendre decisions amb la seua participació activa en el debat  sobre la crisi nacional. Tanmateix, la responsabilitat del que ha passat a Islàndia (i en altres països) no pot limitar-se als especuladors i als governants de torn encegats per la corrupció, sinó a tot un poble que va accedir a gaudir d'una espiral de crèdits i despeses que els va elevar artificialment al nivell del "tercer país més desenvolupat del món". No hi ha dubte que la població d'Islàndia es va aprofitar de l'immens deute que va assumir per viure molt per sobre de les seves possibilitats reals i de la seua capacitat productiva.

De tota manera, és just que no paguen, ni tan sols, una part dels diners que van dilapidar? Seria possible aquesta revolta a l'Estat Espanyol amb una "societat civil" encara tan dèbil malgrat la indignació general? Totes aquestes preguntes són les mateixes que ens fem el ciutadans valencians, espanyols en general, grecs, irlandesos, portuguesos, italians i molts altres pobles on la democràcia, si vertaderament és real, ha de possibilitar que les decisions democràtiques (econòmiques, judicials, polítiques, etc.) siguen responsabilitat de tots.

A Islàndia, almenys, ja no fa fred democràtic, perquè han demostrat, entre tots, que la seua democràcia és real, encara que el seu deute -comparat amb el d'Espanya o el d'Estats Units que és el més elevat del món perquè "s'ho poden permetre"- era petit, en un país de dimensions menors...

2 comentaris:

TONI PITARCH ha dit...

Islandia triplicará su crecimiento en 2012 después de encarcelar a políticos y banqueros

Gracias a la movilización ciudadana, será el país más próspero de un occidente sometido a una tenaz crisis de la deuda

Islandia consiguió acabar con un gobierno corrupto y parásito. Encerró a los responsables de la crisis financiera en la cárcel. Empezó a redactar una nueva Constitución hecha por ellos y para ellos. Y hoy, gracias a la movilización, será el país más próspero de un occidente sometido a una tenaz crisis de la deuda. Es la ciudadanía islandesa, cuya revuelta en 2008 fue silenciada en Europa por temor a que muchos tomaran nota. Pero lo lograron, gracias a la fuerza de toda una nación, lo que empezó siendo crisis se convirtió en oportunidad. Una oportunidad que los movimientos altermundistas han observado con atención y lo han puesto como modelo realista a seguir.

La historia de Islandia es una de las más buenas noticias de los tiempos que corren. Sobre todo después de saber que según las previsiones de la Comisión Europea, este país del norte atlántico, cerrará el 2011 con un crecimiento del 2,1% y que en 2012, este crecimiento será del 1,5%, una cifra que supera el triple que la de los países de la zona euro.

La tendencia al crecimiento aumentará incluso en 2013, cuando está previsto que alcance el 2,7%. Los analistas aseveran que la economía islandesa sigue mostrando síntomas de desequilibrio. Y que la incertidumbre sigue presente en los mercados. Sin embargo, ha vuelto a generar empleo y la deuda pública ha ido disminuyendo de forma palpable.

Este pequeño país del periférico ártico rechazó rescatar a los bancos. Los dejó caer y aplicó la justicia sobre quienes habían provocado ciertos descalabros y desmanes financieros. Los matices de la historia islandesa de los últimos años son múltiples. A pesar de trascender parte de los resultados que todo el movimiento social ha conseguido, poco se ha hablado del esfuerzo que este pueblo ha realizado. Del límite que alcanzaron con la crisis y de las múltiples batallas que todavía están por resolver. Sin embargo, lo que es digno de mención es la historia que habla de un pueblo capaz de comenzar a escribir su propio futuro, sin quedar a merced de lo que se decida en despachos alejados de la realidad ciudadana. Y aunque sigan existiendo agujeros por llenar y oscuros por iluminar.

La revuelta islandesa no ha causado otras víctimas que los políticos y los hombres de finanzas. No ha vertido ninguna gota de sangre. No ha sido tan llamativa como las de la Primavera Árabe. Ni siquiera ha tenido rastro de mediática, pues los medios han pasado por encima de puntillas. Sin embargo, ha conseguido sus objetivos de forma limpia y ejemplar.

Hoy por hoy, su caso bien puede ser el camino ilustrativo de los indignados españoles, de los movimientos de Occupy Wall Street y de quienes exigen justicia social y justicia económica en todo el mundo.

Fuente vanguardia.com.mx

TONI PITARCH ha dit...

CARTA DE UN INVESTIGADOR A F.CAMPS.-
Querido Paco,
Te escribo para felicitarte por tu excelente disertación doctoral. El
ingrato tribunal te concedió un sobresalitente cum laude. Te merecías un sobresalientecum fellatio.
Yo también soy investigador. Después de trabajar durante 7 años en las universidades París y Cambridge, volví a Madrid el pasado diciembre.
La escasa ambición intelectual que he encontrado, me hacía
reconsiderar la decisión de desarrollar mi carrera en España. Pero tu éxito académico me devuelve la confianza en la calidad científica de nuestro país.
Me entusiasmó que defendieses tu tesis el 10 de Febrero, un día
después de la condena del Supremo a Baltasar Garzón. El rojelío de
este país ha vuelto a exhibir su histórica necedad. ¿Cómo pueden
defender a un juez zopenco e infame frente a un adalid de la honradez
y el intelecto? Paco, tienes que estar muy orgulloso. Garzón también
persiguió a otros luceros de la Humanidad como Augusto Pinochet.
He leído con gran interés tu disertación titulada “Propuestas para la reforma del sistema electoral”. Sugieres la creación de 350 distritos electorales uninomiales con elección directa. Paco, eres demasiado benévolo. Yo hubiese apostado por una circunscripción única. Una Grande y Libre circunscripción. ¿El vulgo quiere democracia? Ya pueden escoger a los expulsados de Gran Hermano: Democracia Real, y semanal.
Además, cuando los valencianos han tenido la oportunidad de votar a
sus líderes políticos, os han elegido, una y otra vez, a Rita y a ti.
Por mayoría absoluta.
¡Comunistas ingratos! ¿Quién llevó la Formula 1 a Valencia? Unos días
antes de dimitir como President, firmaste la ampliación del contrato
hasta 2020 por 108 millones de euros. Sólo un sagaz lince de la
negociación podía arrancarle semejante chollo a Bernie Ecclestone.
Ahora, los gafotas chupasubvenciones protestan por el cierre de 14 laboratoriosen el Centro de Investigación Príncipe Felipe de Valencia.
Debemos recordarles que semejante bazofia costaba 9 millones de euros
anuales a la Generalitat valenciana. ¿Alimentaban a los ratoncillos con caviar de beluga?
La izquierda es pura contradicción: quiere sanidad pública y también
investigación biomédica. Y digo yo, ¿qué futuro tendría la sanidad si
erradicasemos el cáncer?
Eres doctor por la Universidad de Elche. Algún periodista
malintencionado ha escrito que tu cum laude fue concedido por la
Universidad de Alicante. Que no se confundan: la Universidad de Elche
es un centro mundialmente reconocido y respaldado por una larguísima
tradición de casi 15 años. Me pregunto si existe alguna universidad
con más historia en todo el continente.
¿Y quién era el consejero de educación de la Generalitat cuando se
fundó semejante institución? Tú, Paco. No permitas que manchen tu
legado.
Respetando la exquisita tradición academica española, el tribunal de
tesis estaba formado por profesionales independientes. Tu director de
investigación,Vicente Garrido, es el presidente del Consejo Jurídico
Consultivo de Valencia. Un cargo en el que tú le ratificaste antes de
dimitir como President. Ahora, las víboras guerracivilistas berrean
porque Garrido te eligió como miembro del Consejo el pasado
septiembre. ¿Acaso no es justo que un profesor reconozca a un pupilo
de tal calibre intelectual?
Comprendo que hayas decidido mantener tu escaño en el Parlament
valenciano. Tu puesto en el Consejo Jurídico Consultivo apenas te
asigna 60.000 euros anuales, coche oficial, despacho y dos asistentes.
Eres, con toda seguridad, el investigador peor remunerado de nuestro
país.
No me gustó que tuvieses que defender tu disertación en el edificio
Tamarit de la Universidad de Elche. Algún orangután deficiente podría
bromear con que el lugar donde te proclamaron doctor lleva el nombre
del mayor ilusionista del mundo.
Paco, tenemos pendiente una noche de vicio y desenfreno por las
sastrerías de Valencia. Para los trajes, yo visto una 46.
Un caluroso abrazo,
Dr. Alberto Sicilia.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes