dissabte, 25 de febrer de 2012

MALS TEMPS PER A LA LLIBERTAT (LABORAL)


Que la formació no ho és tot, ni tampoc la legislació laboral -en la modalitat de reforma neoliberal, progressista, ni conservadora- ho demostra la dura realitat quotidiana. Potser l'Estat Espanyol és un bon / mal exemple, des de fa massa anys, d'escassa formació entre la població més adulta (amb tots els respectes!) encara que ja no patim els alts índex d'analfabetisme dels anys 60 del segle passat quan es va legislar, per primera vegada en 100 anys, una Llei General d'Educació (de Villar Palatsí)... però eren altres temps, amb uns salaris per terra i uns americans als quals els interessava invertir en llocs de treball a la barata Espanya dels temps de la guerra freda (Franco era un dictador totalitari però, sobre tot, a ulls dels nordamericans, un gran anti-comunista que podia col·laborar amb ells cedint-los terrenys per col·locar les famoses bases militars) on, per haver-hi, no n'hi havia res (el 1970, el percentatge de conductors espanyols amb cotxe propi era equivalent a la mitjana d'Àfrica).

Ara mateix, quan la gran nau ianqui s'està enfonsant com el Titànic i, amb ella, tots els països occidentals perquè l'Imperi Americà està perdent l'hegemonia política i econòmica a nivell global, se demostra que la joventut espanyola més preparada de tots els temps no té altre remei que emigrar, mentre els mitjans de comunicació continuen parlant de fracàs escolar, de manipulació política del professorat envers els alumnes, de violència dels manifestants i de benevolència de la policia, del poder executiu, del legislatiu i del judicial envers... qui?, cap als poderosos, si de cas (seguirem espectants els cas Urdangarín: a "innocent" mil euros, qui dona més?).

Els fets de les darreres setmanes (les manifestacions, evidentment, com les reformes laborals, tampoc no solucionen res, però serveixen per indicar el personal d'on venim, que la crisi no ha aparegut perquè sí) continuen demostrant el mateix: falta de formació, però de qui? Jo diria que dels nostres representants polítics que no saben com encarar la crisi i tracten la ciutadania com a menors d'edat... Dels nostres representants sindicals... Jo també diria que dels nostres empresaris, sí, els que van encimerar -fins temps ben recents- com a màxim dirigent de la CEOE un tal Díaz Ferran que va fer quebrar les seues empreses i van tirar tots els seus treballadors al carrer per una mala gestió (l'agència de viatges Marsans, etc)... I, per suposat, de la Policia Nacional i, sobre tot, la de València on sembla que ha arribat el millor de cada casa a nivell estatal, perquè el que passa de tant en tant a València, és a dir, tota la violència d'extrema dreta des dels temps de l'alcalde socialista Pérez Casado (als anys 80 del segle passat quan no podia ni desfilar al 9 d'octubre al costat de la Reial Senyera...) no passa a cap altre lloc d'Espanya, per no parlar dels atemptats continuats contra les seus i contra els militants del Bloc, de Compromís, d'Esquerra Unida, etc. tots partits sospitosos, radicals i plens de mala gent com diuen els pseudoperiodistes de la caverna mediàtica mesetària, madrilenya i majoritària.... Un dels pocs estats "seriosos" de la Unió Europea on no hi ha tradició democràtica d'una autèntica, consensuada i plural Educació per a la Ciutadania és Espanya, i això se nota molt a l'hora d'opinar o de posar-se a treballar per solucionar els conflictes.


La reforma laboral, els retalls en els serveis públics, la venda del deute en forma de bons autonòmics o estatals, etc. no servirà de res mentre no se canvie el xip i se penalitze les empreses i els empresaris que deslocalitzen l'escassa producció que s'ha quedat pel nostre entorn, es denuncie el Tractat de la Unió Europea (que ha anat molt bé per algunes coses i fatal per a d'altres) que va vendre els citricultors valencians i ara vol acabar-los de soterrar amb el pacte agrícola amb el Marroc o es faça un pla seriós de diversificació de l'economia que potencie la formació dels nostres dirigents, s'aposte per la inversió en R+D+i i per una innovació acompanyada de major inspecció fiscal, major control de la despesa i, sobre tot, més retalls en els sous dels dirigents polítics, de la legió d'assessors que continua al seu lloc d'absentisme laboral cobrant tota la nòmina, dels dirigents sindicals, empresarials i, sobre tot, bancaris...

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes