L'OBESITAT DE LA PRIMA DE RISC

La prima de risc no para d'engreixar. No és una seca, ni una flaca, no la vull besar, no és gens maca... L'obesitat de la prima de risc és deguda a una dieta alimentària errònia, perquè, al capdavall, l'Economia és com l'alimentació, quan més greixos i més productes tòxics i més menjar fast food, més fotuts de salut.

Si el 0,66% de la població mundial té el 66% dels ingressos mundials anuals, no hi ha cap raó convincent per fer-nos creure que Espanya està malament econòmicament, a no ser que s'haja muntat un sistema per a socialitzar les pèrdues dels bancs i privatitzar els seus guanys. Per què els banquers i els grans executius de la banca i l'alta classe política -recol·locada en entitats financeres i en consells d'administració de les grans empreses- no paren de guanyar diners? Perquè hi ha diners per a rato... diuen.

 Espanya és l'únic país de l'OCDE on els salaris reals no han crescut en els últims 15 anys. Potser, no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, sinó que els salaris han estat per sota de les nostres necessitats entre la gran majoria de la classe treballadora... Quan ens diuen que cal reduir la despesa pública i reduir els sous per generar riquesa i ocupació, no estaran plantejant-nos tot el contrari del que caldria fer? Els catedràtics i economistes Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa expliquen que "Hi ha alternatives"


 S'està demonitzant l'Estat del Benestar quan ha triomfat a Europa durant vàries dècades seguides, és a dir, des de la seua consolidació a Suècia, a partir del final de la Segona Guerra Mundial (1945), fins l'expansió a, pràcticament, tots els estats occidentals de l'actual Unió Europea... Però ara mateix, encara, la diferència entre Suècia i Espanya és que allà els rics paguen els impostos i ací només els paguem els treballadors amb nòmina, és a dir, Hacienda somos pocos i en Hisenda només s'investiga el que se vol investigar, és a dir, al pringao que s'ha equivocat d'un euro amb la calculadora. La majoria de les grans empreses espanyoles només declara un 10% dels seus guanys i les grans fortunes un 1% ... per alguna cosa es va inventar al seu temps, allò dels paradisos fiscals i altres estratagemes, comptant amb l'ajuda inestimable dels seus companys, els bancs, que els ajuden a desviar i amagar els seus fons... per no parlar de l'economia submergida i opaca, practicada a Espanya -des d'abans del seu naixement- a la Castella del Lazarillo de Tormes i El Buscón de Quevedo i a la mateixa Hispània Lusitana de Viriato... 

L'economia submergida és l'estratègia de finançament dels més seriosos i grans partits polítics mitjançant les fundacions, però ho és també del xicotet empresari, del autònom i del treballador per compte propi amb intencions d'arribar a final de mes...


Com dirien els sossos de Jarabe de Palo, perquè s'aprime la prima jo faria el que fora, canviar de govern, fer l'Àngela Merkel fora... però els que manen no en fan una.