dilluns, 14 de maig de 2012

D'EQUIP DE CHAMPIONS, DIRECTAMENT A SEGONA DIVISIÓ


Encara recorde la nit del 24 de maig de 1998 quan el primer ascens del Vila-real a Primera, seguint el partit a la gran pantalla de la Plaça Major, els comentaris de Paco Nadal o la mini-entrevista de Radio Nacional en directe -per a tota Espanya- que me va fer l'amic Xavier Latorre a la mitja part... Del segon ascens, en canvi, el del 2000, reconec que no m'enrecorde ni de la data perquè allò, sobre ser magnífic, ja era una cosa normal i prevista, perquè el primer tast de Primera havia calat entre els aficionats gràcies a la il·lusió i la gestió del president Fernando Roig.

Des d'aleshores i fins la temporada passada 2010-11, el Vila-real havia anat superant obstacles i ascendint en el seu prestigi i resultats: primer la Intertoto -que vam celebrar com un títol-, després la semifinal d'UEFA contra el València i la semifinal de Champions i el famós penal fallat, la segona participació en Champions, etc. També en la Lliga ens havíem acostumat a l'ecosistema dels set llocs primers, i l'any de la bota d'Or per a Forlán i el Subcampionat... La temporada anterior, però, el Vila-real ja no va fitxar com fitxava i no va jugar Champions però -com resulta que el futbol és un joc cruel i, de vegades, també juga la sort i l'atzar-, tota la sort que ens ha  faltat en la nefasta temporada que acabem de tancar la vam tenir en l'anterior quan, després de les retallades al pressupost, cap aficionat hauria pronosticat un excepcional quart lloc que ens donava accés a jugar la prèvia de Champions i, abans, una altra Semifinal d'Europa League i tot això amb un planter massa curt on, per sort, no van haver-hi lesions.


Ja no ens agradava el sistema de joc, ni l'entrenador, però si havíem arribat on vam arribar, el més lògic era pensar que estàvem equivocats els aficionats. Aquell quart lloc podia retornar el Vila-real als temps d'excel·lència futbolística viscuts als temps de Manuel Pellegrini... però no, allò va servir per a l'autodivinització d'un entrenador -el nom del qual tots sabem i no volem recordar-lo- per a acabar de desfer l'equip: després de la brillant classificació per a Champions, la participació va ratllar el més gran dels ridículs sense aconseguir ni un miserable empat, encara que els rivals foren de la talla del Bayern (probable vencedor del campionat), Manchester City o Nàpols (al que havíem eliminat l'any anterior amb el mateix equip però, això sí, reforçat amb Cazorla, Javi Venta, Godín, Capdevila i Pirés). Aleshores van sorgir les primeres crítiques fortes contra l'entrenador, el nom del qual tots sabem però no volem recordar-lo, però els amos del club ens van recordar que a partir de la propietat del 51% d'una S.A.D. ...la  resta podíem dir missa.

Després -no cal furgar massa en la ferida- un altre entrenador d'anar per casa i, per últim, SuperLotina, l'home que només ha llegit una obra de Blasco Ibáñez, sí, La Barraca... I per més vegades que construïsques una barraca, si els fonaments no són de qualitat què és el que passa? Doncs que cau a terra, encara que siga al minut 70, al 80 o a partir del 90 -que és quan fa més mal- per fer la cosa més interessant. I si davant tens la mala sort que els dos que la ficaven dins l'any anterior han desaparegut, per les lesions o per a saber què... sense gol no se guanya ni als de la cua perquè, al final, la cua i el descens són teus.

El final de la història ja el sabeu, el Vila-real és equip de Segona i en la seua debacle arrossega el filial, el B, a la Segona del mateix nom: enguany s'ha demostrat que barat, a curt termini, és sinònim de car. Ha estat molt cruel per tota l'afició groga passar de ser quarts en Lliga i classificar-se per a la Champions, a l'estiu de 2011, a ser equip de Segona al bellmig de la primavera de 2012 (una cosa igual li va passar al Celta del mateix Lotina). Les aficions no guanyen partits, els guanyen els jugadors, però si parlem de perdre'ls tots sabeu que això ja es cosa dels entrenadors: els canvis realitzats ahir per Lotina tampoc els vam entendre ningú (amb això es molt semblant a l'entrenador el nom del qual no volem recordar)....

S'ha acabat un cicle, s'ha acabat amb el mite d'un perfil determinat de jugador sense sang, per suposat que d'entrenador (bonito, barato): a tots ens agrada el joc de toc, però que el toc siga ràpid, que el joc siga un poc més agressiu, que hi haja mobilitat en tots els jugadors, començant pel porter (sempre hem tingut estaquirots, encara que molt bons sota els pals, com ara López Vallejo o l'actual)... i al final resulta que l'únic en què coincidiríem tots els aficionats a salvar de la crema és el més vell de tots: gràcies Marcos Senna perquè has tornat a demostrar que ets un gran, fins i tot en els pitjors moments.

La temporada que ve, potser, estan assegurats els tres mil aficionats que sabem el que és la Segona i la Segona B i, fins i tot, la Tercera Divisió encara que no tinguen cap detallet amb nosaltres, la resta ja se sap (tant de bo m'equivoque!)... altra vegada a regalar entrades? La dinàmica ha de canviar de dalt a baix, la crisi ho ha arrossegat tot a Vila-real (la taronja, el taulell...), però esperem que no s'emporte, també, el bon futbol.

Ànims a tots i endavant Vila-real!!!

3 comentaris:

TONI PITARCH ha dit...

El Villarreal cae víctima del miedo de Lotina

El Atlético de Madrid asumió el control emocional del partido. Y a Miguel Ángel Lotina, igual que sucedió en Mestalla, en la jornada anterior, transmitió miedo y metió al Villarreal completamente encerrado en su área. El cambio de Wakaso por Hernán Pérez era un presagio negativo. Y la película habitual de la presente temporada, por desgracia, volvió a repetirse.

Un centro sobre el área en un lanzamiento desde la esquina encontró la cabeza de Radamel Falcao en el minuto 88 batiendo a Diego López. Era el principio del fin. Todo quedaba pendiente de que el Rayo no ganara. Pero el mazazo definitivo llegaría en el descuento. La radio transmitió la noticia definitiva. En Vallecas se ponía la puntilla al Villarreal. H

Otra derrota postrera hundió al Villarreal en Segunda División. El Atlético de Madrid, que no se jugaba nada ya en el tramo final del partido con la clasificación para la Champions en manos del Málaga, ejerció de enterrador de un equipo que acabó el encuentro con el miedo en el cuerpo y encerrado en su área. Miguel Ángel Lotina pagó muy cara su falta de valentía.

Ninguno de los 23.000 espectadores que acudieron ayer al Madrigal esperaba disfrutar con el fútbol. Era un día para exteriorizar emociones e interiorizar sufrimiento y nervios a grandes dosis. La descarga de adrenalina saldría a la luz un minuto después de que el árbitro señalara el final. Los exiliados compañeros de las emisoras de radio iban a ser los encargados de insuflar desde las ondas una tensión añadida a 90 minutos de fútbol.

El cóctel amenazaba con ser explosivo. Cuando el Madrigal se pinta con pinturas de guerra… da miedo. Sucede en contadas ocasiones, pero anoche era una de ellas y desde los cuatro rincones del estadio se contagiaba un ambiente mágico, especial, eléctrico, que erizaba la piel más resistente a las emociones. Por suerte, la tensión no se trasladó al terreno de juego. Igual que en el Molinón, el Villarreal se armó de veteranos de guerra para la ocasión. Los galones de Marcos Senna, Bruno y Marchena le dieron empaque al equipo en el centro del campo.

El Submarino supo nadar y guardar la ropa ante un Atlético de Madrid que despertaba más respeto por los nombres de sus camisetas que por ser una amenaza real. Diego López disfrutó de los primeros 45 minutos más cómodos de toda la temporada.

Lizárraga (Mediterráneo).-

Olleria femeni ha dit...

Des de l'Olleria lamentem aquest drama, i tanmateix el gol del València la setmana passada en el temps afegit, però no és este el motiu...com diu Toni Pitarch l`últim desencert va ser Lotina, un tènic gafat i que fa que els jugadors no creguen amb ell.

Toca alçar-se i aprendre dels errors, així el Vila-real tornarà a estar amb els grans.

MOLTA SORTI MOLTS ÀNIMS !!! d'una valenciana i valencianista.

TONI PITARCH ha dit...

Moltes gràcies, amiga de l'Olleria, a poc a poc ens recuperarem i tornarem a mirar endavant. El futbol té aquestes coses,

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes