REBEL·LIÓ A LES AULES

Vila-real no ha sabut aprofitar els anys de bonança per millorar les infraestructures, més bé al contrari, l’allau d’immigrants que hem patit durant la darrera dècada ha omplert les aules (pensades només per 25 alumnes com a màxim), els barracons (sempre en queden!), els centres de salut i, fins i tot, l’Hospital de La Plana que, vist en perspectiva, és un gran oasi al desert vila-realenc.

Després de molts anys de tirar en pólvora de rei i en activitats supèrflues, la crisi ens ha pillat de ple, amb l’economia per terra (on treballaran els nostres fills?) i edificis semiacabats o per acabar que, ara mateix, encara no donen cap tipus de servei.

Però, si ens centrem en l’ensenyament, resulta que per eixir de la crisi s’ha de retallar els salaris dels docents (sí, uns funcionaris estranys acostumats a no defraudar hisenda, perquè no poden, a què els congelen el sou cuando España va bien i qualsevol defraudador es feia un xalet amb piscina i a què els assenyalen com a culpables del desastre econòmic cuinat per polítics corruptes i banquers especuladors) s’ha d’augmentar la ratio alumnes/professor, disminuir plantilles de professors (interins), retallar optatives en batxillerat i augmentar l’horari d’un col·lectiu que, des de sempre, ha treballat tantes hores o més com a la resta d’Europa, amb la diferència que als estats europeus es fa una jornada continua i coordinada amb els horaris flexibles de les empreses per a poder compaginar la vida familiar i laboral.

I com, ara mateix, els llocs de treball no n’hi ha reforma laboral que se’ls invente, la diana política i mediàtica s’enfoca cap als professors, sense pensar que els alumnes i els pares que hauran de pagar els centres concertats són les vertaderes víctimes.

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, maig de 2012, nº 184, a la columna pròpia d'opinió "Roure i llorer" sota el mateix títol.