Des de Vila-real, PREMI VICENT USÓ

Aquest blog, mentre l'autor es dedicava a d'altres menesters, acaba de rebre un dels cinc premis atorgats per l'amic, blocaire i escriptor, Vicent Usó ( perquè moltes vegades repare en coses que passen al costat de casa meua a través del bloc de l'amic Antoni Pitarch diu el senyor Usó i Mezquita), el qual l'acabava de rebre de l'escriptora i periodista Esperança Camps i així fins arribar a la punta del fil d'Ariadna ideat, com no, per un alemany... els fans de la Merkel són omnipresents.

Sí... digueu-li piràmide o cadena de favors, de complicitats, d'amistats, ...però n'hi ha de coses pitjors. I rebre un premi, per més que siga d'amistat, sempre és tot un detall per part de qui l'otorga, sobre tot quan el premiat ni sabia res, ni l'haviat demanat, però això sí, es genera una xarxa entre blogs modestos (només poden concursar els que tenen menys de 200 seguidors... per cert, el meu blog de Socials té més de mig milió d'entrades però, només, 92 seguidors... no vull semblar-vos avariciós però... què passa amb els que gestionem dos blogs, tenim el dret a rebre dos premis o, potser, Hisenda igual ens multa perquè són sense IVA?) que conforma un envoltori d'amistat, de lectura i de bon rotllo que també ens el mereixem amb tot els que ens cau, i ens caurà, per tots els costats.

Per tant, ara -hauré de cridar el Ferran perquè em faça un redoble de tambor- em toca el plaer d'atorgar els premis i explicar-ne els motius:

Amb data de caducitat, premi al blog de la incipient escriptora vila-realenca, Imma Usó (que conste que és neboda meua i no de Vicent, que jo sàpiga), que, des de l'exili, ens delecta amb uns relats intrigants que sempre ens deixen insatisfets perquè tots en volem encara més.

Ximpleries, blog d'un narrador, músic, artista vila-realenc en definitiva, anomenat Jorco, sí, Jordi Colonques, efectivament, que sempre ens sorprén amb noves propostes sempre originals.

Plazamayorvillarreal, premi a l'amic, que no familiar, Pedro Font, per un blog que segueix l'actualitat local  i al que animem, des de Vila-real, amb tot el carinyo, a usar el nom oficial del nostre poble, sí, Vila-real a seques, clar i valencià.

Vila-real, t'estime, premi a un altre exiliat vila-realenc, Paco Montañés, amic d'infantesa, que des d'Islàndia, des d'Alacant i, fins i tot, des del Carib, fa honor al nom del seu blog amb cada escrit.

I, per acabar, el premi Nepotisme d'Honor és... efectivament... per a les xiquetes dels meus ulls, les que amaguen un contrastat domini del llenguatge, en vàrios idiomes, sota el discret encant del dibuix i la pintura: Laulauenlaseuatinta és el darrer premi d'aquesta edició.

Esperem obrir, l'any que ve, una nova ronda més comarcal i així anar ampliant els premis -com resa aquest blog- de baix cap a dalt, des d'allò més local fins la corrompuda aldea global de la crisi, els impresentables i els lladres de la liberalització comercial i l'especulació financera. Enhorabona als premiats i de res!!!