dimarts, 12 de juny de 2012

RESCATAR LA MORAL... (ITAT)


Ni les paraules de Rajoy de diumenge al migdia, abans de marxar cap a Polònia per veure el futbol, ni la promesa europea dels 100.000 milions per rescatar la banca espanyola, ni les mentides d'uns i d'altres han convençut els insaciables mercats: ahir la prima de risc va tancar en 520 punts i la Borsa va caure un 0,54%, malgrat el discurs triomfalista emés des del poder...

A banda de tots els eufemismes usats per evitar la paraula rescat, és de domini públic que els rescats gratuïts no existeixen, com tampoc no existeixen els préstecs a fons perdut (només els que s'autoconcedien els partits polítics de l'Estat Espanyol quan manaven de les caixes d'estalvi). Ara ens queda per saber què exigirà Brussel·les a canvi: la pujada de l'I.V.A., l'avançament de la pujada de l'edat de jubilació als 67 anys, més retallades en serveis bàsics...

I per què no una retallada en els privilegis de la casta política (sí, tots aquells que porten més d'una dècada controlant partits, caixes d'estalvi i voluntats... que en són una legió de vividors de dretes i d'esquerres) que cobra pensions desorbitades i múltiples nònimes de variats consells d'administració d'empreses privades (pels favors fets amb diners públics durant la gestió política directa?, pot ser per això), també una retallada del nombre de diputats, (estatals, autonòmics i provincials amb la desaparició de les caríssimes Diputacions on hi ha hagut presidents amb més de 50 assessors personals i sous superiors als del president del govern), de senadors (que no en fa falta cap ni un), de regidors i, sobre tot, d'assessors partidistes que -podent ser substituïts per funcionaris honrats i malpagats- es mengen una sopa boba consistent en ració doble de caviar iraní i champagne francès, és a dir, que no cobren sous mil·leuristes per als temps que corren i per als seus escassos mèrits personals (consistents en ser familiars directes del polític immoral de torn o en disposar d'un carnet de militant del partit en el poder, és a dir, blau quan mana el PP, rosa quan mana el PSOE o carabassa si ve al cas...).

Però també es podria exigir que recomane Brussel·les a Espanya el rescat de la moralitat, començant pel cas Bankia on tots sabem que, tant dirigents socialistes com populars, han posat la mà al calaix: col·lectius com el 15-M, accionistes i clients, partits polítics com Esquerra Unida i UPyD, etc. estan impulsant accions jurídiques, mentre la Fiscalia Anticorrupció acaba d'obrir diligències per investigar el cas que, a la marxa que va la injusta Justícia Espanyola, podria tancar-se al 2075, és a dir, un parell d'anys després del cas Fabra (¿?)... però val més això, que res.

No senyors, no. Espanya no té, només, un problema econòmic o financer... Espanya té un problema moral, on principalment els actors dels dos principals partits, és a dir, PP i PSOE, en són els màxims responsables de la gestió de les caixes d'estalvi que han estat saquejant al llarg dels darrers 35 anys, i això és de domini públic: ni tots els militants del Partit Popular són uns deshonrats, ni tots els militants del PSOE són uns lladres, però ja van sent hora de fer neteja i, sobre tot, de fer que la Justícia actue en clau política i no partidista, és a dir, que actue en favor de la ciutadania i contra tots els abusos de poder i els delictes -econòmics o no- comesos pels poderosos.

Mentre això no arribe, seguirem llegint a la premsa com van arxivant-se casos judicials contra els responsables polítics del PP i tots els implicants en la trama Gürtel de finançament il·legal del partit més poderós de l'Estat, ara mateix, així com de les seues ramificacions cap al caciquisme autonòmic i/o provincial dels seus principals barons o baronesses...

Entre els polítics europeus i els espanyols s'han carregat, als darrers anys, la Justícia, el teixit productiu -tant agrícola com industrial-, el sector financer, ara l'ensenyament i la sanitat, els mitjans de comunicació plurals i objectius... Espanya necessita un rescat de moralitat, d'Ètica política en definitiva...

3 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Chapeau, mestre Pitarch.

Amiguet ha dit...

Queda algu que puga fer esta feina?, o están tots contaminats.
Quanta rao tens en el comentari, pero que poques espectatives tenim per solucionar-les.

TONI PITARCH ha dit...

Gràcies, Príncep, i gràcies amiguet Carles. Crec que els polítics, com les persones, no són roïns per naturalesa, però les llistes tancades i l'estructura piramidal dels partits ens han portat a la situació actual: no actuen per solucionar els problemes de la gent, sinó per guanyar el vot de l'incaut: la representació teatral d'un Plenari a l'Auditori de Vila-real és una altra mostra del nivell lamentable de la polítiqueta amb minúscules que es practica al nostre voltant... molt d'aplaudiment dels fonamentalistes de partit, molt de míting localista, poca gent i poques solucions per a res, perquè tampoc les té cap partit ara mateix.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes