dissabte, 7 de juliol de 2012

DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La societat està malalta. Els polítics i els economistes, en general (sempre hi ha l'esperança de les excepcions a la regla), estan malalts de poder, d'egoisme i d'èxits efímers.

La ciutadania està pitjor: és la primera víctima de la crisi i, a més, està disposada (també en general, perquè hi ha els indignats i els anomenats perros-flauta i d'altres lloances semblants) a posar el coll a la guillotina de les llibertats, cada vegada que li atorga la majoria absoluta a qualsevol partit podrit per dins i per fora, amb líders imputats, candidats anant/o no anant cada dia als Jutjats, polítics desballestant els bancs, ocupant tots els llocs públics de designació directa i indirecta, redistribuint llocs de treball entre amics, familiars i militants propers a l'equip del líder, fent pagar la crisi que han provocat als treballadors honrats i als treballadors en general, etc.

...I fins aquesta situació hem arribat, gràcies a la monopolització de la política, i/o de les decisions importants en general, a mans d'una minoria formada pels cacics de la coalició PPSOE que, gràcies al sistema de llistes tancades, van imposar als temps d'Alfonso Guerra (que són encara, perquè aquesta gent, fins que no se'ls expulse per llei, mai soltaran la teta pública que xuclen des dels temps de transició), allò de el que se mueve, no sale en la foto... i en això seguim, perquè ningú s'ha atrevit a legislar els terminis de la presència pública i privada dels polítics que, sobretot els que formen part de la minoria caciquil, continuen vivint i fent el vividor gràcies als diners públics dels que gaudeixen de manera vitalícia, com els antics dictadors.

I mentre no s'implante el sistema de llistes obertes (on la gent podrà triar candidats de diferents partits i, així, cap número 1 de cap llista tindria l'escó assegurat) per a tot tipus d'eleccions (per a les Diputacions s'hauria d'aplicar el sistema de l'extinció directa), continuaran consolidant-se els cacics locals, autonòmics i estatals. Per una altra banda, el sistema per consolidar els cacics tampoc és massa transparent, perquè la democràcia interna als partits polítics brilla per la seua absència, malgrat les primàries que es fan en alguns, i per això als que no agrada el que es veu per dins, no tenen més remei que pegar a fugir si poden (quants polítics tenen la consciència segrestada per un miserable salari públic?)...

Ja sabeu que el propassat 11 de juny va haver-hi un simulacre de plenari participatiu (?) a l'Auditori de Vila-real (alguns, fins i tot, m'heu explicat que us sembla millor això que res). I dic simulacre perquè els propis plenaris municipals mai han estat participatius, segons la meua pròpia experiència. Aquest que subscriu ja no creu en els plenaris municipals després d'haver participat, durant 6 mesos, només (per sort!), com a regidor del BLOC a l'Ajuntament de Vila-real (de novembre de 2006 a juny de 2007), on l'oposició teníem el "privilegi" de preguntar als regidors de l'Equip de Govern que, amb majoria absoluta, no solament tenia el privilegi real de no escoltar ningú i aprovar tot allò que els vingués de gust, sinó que, fins i tot, encara estic esperant que me contesten per escrit -com me van prometre- a les escasses preguntes que els vaig poder formular... Que els plenaris municipals, ara mateix (quan les actituds democràtiques s'han perdut per part de tots), no serveixen per a res, és una cosa que tinc molt clara des d'aquell temps, perquè abans dels plenaris tothom té clars els resultats de les votacions, ja que la disciplina de partit porta al surrealisme de votar en contra de la pròpia consciència de cadascú si així li convé al líder, al full de ruta partidista, sense pensar mai si serà bo per als votants i/o els ciutadans en general i, el que és més important, per a la pròpia ciutat.

Quan els assessors dels grups municipals de Vila-real van començar a llegir les preguntes als seus propis regidors que, a més, ja tenien redactades les respostes des d'uns dies abans perquè, potser, igual hi havia por de deixar preguntar a la gent improvisadament... es va tornar a prostituir la democràcia i a transformar una idea positiva (la de fer participatius els plenaris), en una mostra més de l'escàs tarannà democràtic dels partits polítics, inclús a nivell local, ja que tots van demostrar que l'únic que els interessava és fer mítings individuals i propaganda política partidista perquè, desgraciadament, els partits s'han convertit en maquinàries electorals, inútils per a resoldre cap tipus de problema de la ciutadania...si no se regeneren. 

Per cert, la ciutadania va deixar buits els seients de l'Auditori, tot demostrant que en aquestes coses ja no creu ningú, ni els propis assistents partidistes que, com en una tragèdia grega, van fer el seu cameo en aquesta mena de simulacre teatral fallit i llegit...

Participació ciutadana als plenaris? I tant, ja se tarda en demanar el DNI a l'entrada a cada sessió ...i al ciutadà que s'enrotlle, no sàpiga parlar o insulte, que li lleven la paraula immediatament, i prou! És evident que tots estem a favor de la participació ciutadana, però no ens agrada que intenten continuar enganyant-nos a cada moment: una cosa són els debats partidistes i una altra, molt diferent, la Política.

3 comentaris:

JOAN RAGA ha dit...

Per que manen els caciqs no hem de perdre l'esperança. Sabem que hi ha un món millor i democràtic i anem a lluitar per ell. Però ells, l'enemig del poble, ha retallat en educació per a continuar manant sense autoritat intel·lectual, per continuar fent d'aquest planeta, d'aquest país, d'aquest poble un lloc hostil i trist. Tornarem a lluitar...

TONI PITARCH ha dit...

Correcte, Joan, però no s'ha de confondre la crítica amb el pesimisme: s'ha de regenerar els partits polítics perquè facen Política i aquesta no s'entén si no és en favor de la majoria i de la discriminació positiva dels més necessitats. En democràcia s'ha de lluitar sempre, des de dins dels partits polítics i des de fora (on és més fàcil dir les veritats que des de dins... hahaha).

TONI PITARCH ha dit...

EN QUE PIERDEN EL TIEMPO
“Ontinyent donarà major protagonisme als veïns i veïnes en el seu nou Consell de Participació Ciutadana...”, con esta guisa se descolgaba la semana pasada el gobierno municipal de Ontinyent, a través de un comunicado, presentando dicha idea a modo de la panacea que acabe con todos, o casi, los muchos males que acechan a la ciudad. Pero no, pisemos tierra y asomemos la sensatez, ya que propuestas como la del “consells sobre consells”, solo se sustancian en zarandajas para marear la perdiz, pero a la postre de dudosa eficacia y de improbables resultados. Sobre todo porque ante el nuevo ciclo histórico, también la administración local, precisa de nuevos chips. De repente son tantos los usos, rangos y formas que han que dado obsoletos que compete evolucionar. “De paraules solemnes ja en tenim prou”, y con la de urgencias que hay que atender en la uvi de la ciudad, llenarse la boca con lo de la “democracia participativa”, cuando la institución de referencia y de la que se depende, la Generalitat, está tan cerca de las republicas bananeras, con esos diputados del PP imputados en les Corts, cuya decena está al caer. Por ello que se dejen de artilugios complementarios, digo de los políticos gobernantes locales, cuando los pilares fundamentales tiemblan, y al tajo, que no es poco. Es preciso que cada palo aguante su vela y se responsabilice de sus cometidos. Pero la ante dicha propuesta se empecina en demostrar que, su autor, prefiere dilapidar su tiempo, bien retribuido por las arcas públicas, con inventos “para que trabajen ellos”. Y lo peor es que ante tanta trivialidad el batle consiente.

Todo lo cual evoca esa máxima que suele escucharse al cabo de las calles ontinyentinas, según la cual nos encontraríamos frente al consabido “garbellar aigua”. En consecuencia cabe preguntarse ¿Estos asuntos son lo prioritario del gobierno de Jorge Rodríguez?, obviamente no. Los asuntos que apremian, no son para jactancias, y además tampoco se abordan con la premura necesaria, a veces, caso de las tareas de trabajo del funcionario municipal, cuya última acometida se realizó, no sin polémicas interesadas, hace casi 20 año. Mientras un búnker municipal, como la oficina técnica, cuenta con el mismo cuadro de actores que antes de la explosión de la burbuja del ladrillo. Pero en relación a afrontar el rendimiento de estos y otros funcionarios, nadie en el equipo de mando toma medidas urgentes. Veremos hasta cuando resisten.

Y mientras unos parecen andar sobrados de tiempo otros semejan ni olerlo, y si no ¿Cómo puede ser que la antes tan dinámica y, aparentemente, abierta, que parecía multiplicarse parra todo, como acontecía con la regidora de obras y urbanismo, Rebeca Torró, ahora no puede ni atender por teléfono a un ciudadano?, según se exponía en un semanario local, quién a modo de punta de iceberg, con su misiva, viene a representar a una pila ciudadana afectada, igualmente, por unas actuaciones municipales en el camí de Santa Ana, cuya ejecución, al menos sobre el terreno está dando mucha tela que debatir.

Volviendo al nuevo tiempo, en algún momento el gobierno municipal ontinyentí deberá empezar a romper formatos del pasado y principiar a sintonizar con la nueva etapa, porque independientemente de los que haga M. Rajoy en todas las Españas, de cara al resto de Europa, aquí y ahora está emergiendo un nuevo municipalismo, forjado por la coyuntura del último quinquenio, que va a requerir de sabias y artesanales manos que moldee con equilibrio su futurible porvenir.
Josep Antoni Mollà (http://comunidades.levante-emv.com/blogs/josep_antoni)

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes