Després d'un estiu molt mogudet, sobre tot en el capítol d'eixides de
jugadors, el Vila-real C.F. comença a il·lusionar l'afició amb un planter de primer
nivell i quasi complet, és a dir, a falta d'un stoper defensiu que ens faça
oblidar les brillants i tranquil·les sessions futbolístiques quan al centre
del camp hi havia un Josico, un Eguren o, fins i tot, un Taquinardi (que lluïa
més en competició europea) que tallaven de socarrel qualsevol intent de l'equip
contrari des sorprendre'ns al contraatac.
Ens diuen, des de la directiva, que el Vila-real C.F. és un equip sanejat...
però ja sabeu com treballen, darrerament, els mitjans de comunicació, és a dir,
contant tot allò que interessa als que manen i obviant tot allò que ens
interessa a la gent d'apeu o, pel contrari, obviant també el que no els interessa als poderosos que
se'n parle. De fet, als aficionats, els comptes del club ni ens van, ni ens
vénen, perquè la nostra prioritat és vore bon futbol, animar l'equip sí o sí, i, per tant, quan més
sucre més dolç... tot i reconeixent que si un club va bé econòmicament, això
també significarà, a curt i a llarg termini, que podrem gaudir durant molt més
temps de l'espectacle, com hem gaudit els vila-realencs durant una llarga
dècada que va començar allà pel 1998.
Aquest estiu del descens a Segona se n'han anat molts jugadors del Vila-real C.F., alguns que acabaven contracte i no se'ls ha
renovat (com ara el lateral Àngel que mai va aconseguir fer-nos oblidar Javi Venta o el porter César que se'n va quasi inèdit al final d'una
llarga carrera esportiva entre Madrid, Saragossa i València), altres perquè han
pagat el "carinyo" de Garrido com el mateix Català (un Català que ni era tan bo per enviar a la banqueta a Capdevila o al bo de Joan Oriol, ni ara és tan roïn per
no poder ser útil al centre de la defensa) o tenien una nòmina que no quadrava
en la relació preu/qualitat/edat i, per això, els han donat carta de llibertat
(com és el cas de Marchena) o bé han estat cedits a d'altres clubs
perquè el seu valor al mercat no va pujar, precisament, durant la temporada
anterior (com ara De Guzmán, Castellani, Zapata i Camuñas).
Però en el capítol on el Vila-real ha sigut notícia a nivell europeu, com
el club que més ha ingressat (només l'Athlétic de Bilbao ho pot aconseguir si,
després del traspàs de Javi Martínez al Bayern de Münich, es confirma l'eixida de Llorente), ha estat en el de vendes: Marco Ruben (l'heroi de la temporada anterior malgrat el descens), Marcano (un defensa incomprés), Diego López (un calc de López Vallejo, molt bo o perfecte sota els pals, però massa tímid en les eixides), Nilmar (el Lone Star), Borja Valero (un crack amb Gonzalo de paquet), etc. han suposat un bon volum
d'ingressos que no sabem amb exactitud, ni ens importa, però que serviran per
alleugerir el pagament de les nòmines dels que es queden i, sobre tot, dels que
vénen, perquè en el capítol de fixatges tots han estat a cost zero: Venta (que torna a casa per la porta gran,
perquè mai hagués d'haver eixit), Mellberg (un central veterà que ve de fer una bona Eurocopa amb la selecció de Suècia) i Cavenaghi (que ha deixat River Plate per tornar a
intentar el somni europeu).
Per tant, ara mateix, el que més ens interessa als aficionats és saber amb quanta gent comptem (amb la llarga baixa de Rossi i la més lleu de Bruno Soriano, així com la convocatòria d'Hernán Pérez amb la selecció del país de les bresquilles del rotllet, Paraguai) per encarar el primer partit de Lliga de demà divendres (ja sabeu, al Madrigal a les 21h. contra el Castilla, és a dir, el Madrid B amb tot el que suposa a nivell mediàtic i de bogeria desinformativa) amb l'objectiu d'aconseguir els tres primers punts. El planter, a falta d'un stoper defensiu que recolze al centre del camp les absències i lesions, que ja s'han patit en pretemporada, de Bruno i Marcos Senna, és aquest: Mariño (Juan Carlos); Javi Venta (Mario), Musacchio (Truyols), Mellberg (Lejeune), Joan Oriol (Jaume Costa); Cani (Hernán Pérez), Marcos Senna (ací falta una peça clau), Toribio (Bruno), Manu Trigueros (Moi Gómez); Uche (Rossi) i Cavenaghi (Gerard Bordàs). Per una altra banda, ja sabem com està organitzada la malanomenada Lliga de les Estrelles o Lliga BBVA, ara dels Emigrants (Reina, Fernando Torres, Silva, Cazorla, Borja Valero, Javi Martínez...), on només compten Real Madrid i Barcelona, perquè tots se baixen els pantalons davant l'escàndol de la marginació de la resta en el repartiment dels drets televisius i on els clubs de la Lliga Adelante, és a dir, la Segona Divisió on milita enguany el nostre Vila-real C.F., són els germans pobres que, a hores d'ara, ni tenen signat un contracte, ni els aficionats sabem per on, ni com, podrem seguir per televisió els partits de fora de casa.
De tota manera, la gran gestió econòmica del Vila-real C.F. en traspassos i cessions esperem que es
puga revertir en allò que, torne a repetir, realment ens interessa als aficionats, és a dir,
en una gestió esportiva exemplar, de la mà del debutant Julio Velázquez (un entrenador que pinta bé i és
l'únic que ha pujat, del B a l'A, a més d'algun jugador), que millore la condició física dels nostres
jugadors respecte a temporades anteriors, sense renunciar a la possessió de la
pilota, a realitzar un joc entretingut i combinatiu i, per suposat, amb
l'objectiu primer del #Tornarem que és l'eficàcia, guanyant tots els partits possibles i més, marcant molts
gols i rebent-ne molt pocs, per arribar a la meta de l'ascens i poder dir al
final de temporada: hem tornat a la Primera Divisió que vam perdre d'una forma un tant accidentada.
1 comentari:
Capítol nou, Toni. Pot ser que fins i tom seguirem m la mal anomenada Lliga dels Esteles amb més relaxació. Ara bé, guardem en la llibreteta dues notetes: l'actitud del Cap i Casal Fallero i de l'Atlétic de Madriz. Com tothom diu : no som rencorosos, però no oblidem. Tornarem !!
Publica un comentari a l'entrada