En abril de 1991 un grup de persones de diverses professions i edats iniciaren una sèrie de tertúlies sobre temes variats. La tertúlia s'anomena "Tertúlia del Portal" i es reuneixen quinzenalment els dilluns a les 22 hores al Saló dels Llauradors de la Caixa Rural Sant Josep d'Almassora, CaixAlmassora.
No és la primera vegada que els amics almassorins me conviden a participar/dissertar sobre les diverses problemàtiques socials que ens envolten, tant a nivell comarcal, com global. Si no recorde malament, la primera intervenció fou a mitjans de la dècada dels noranta juntament amb Santiago Vilanova, catedràtic de geografia a l'IES Tàrrega, company de disciplina professional i amic, per parlar de la Conjuntura Demogràfica quan La Plana començava a rebre, moderadament, l'arriba d'immigrants que anunciava l'allau posterior, mentre s'allargava l'esperança de vida i la població començava a envellir pel descens de la natalitat.
La segona, ja en solitari, fou arran de l'exposició i publicació pròpia 1706: La Guerra de Successió a Vila-real per explicar el context comarcal en aquells temps convulsos quan el Regne de València i tota l'obra jurídica del fundador, Jaume I, se n'anaren en orris per obra i gràcia de Felip V (per cert, el proper dissabte, 12 de gener, commemorem el 307 aniversari de l'incendi i saqueig de Vila-real per les tropes borbòniques del comte de Las Torres).
La tercera, per tant, serà el proper dilluns, a partir de les 22h. quan, juntament amb l'amic i professor Eduardo Redondo, farem Unes reflexions al voltant de la situació actual: Economia i societat, precisament quan els dirigents del F.M.I. acaben de canviar el xip i de fer públics els seus dubtes al voltant de la política de retallades socials i laborals a Europa que ha empitjorat la situació, en comptes de millorar-la com auguraven els prestidigitadors de l'economia global.
Potser és mala hora, fa fred, ens podreu veure per la televisió d'Almassora (supose que en diferit), però sempre serà d'agrair la companyia d'amics, coneguts i simpatitzants per conéixer, per dialogar i, si més no, discrepar educadament com hauria de ser, sempre, en una societat democràtica.
1 comentari:
El FMI admite que subestimó el impacto depresivo de la austeridad
La caída de la actividad y el aumento del paro fue mayor de lo previsto por el Fondo en 2010
El Fondo Monetario Internacional (FMI) ya levantó una densa polvareda en octubre, cuando sus expertos estimaron que los recortes de gasto y subidas de impuestos que se recetan contra la crisis en países europeos tenían un efecto negativo notable en la actividad económica, lo que había devuelto a la mayoría de ellos a la recesión. Ahora, el economista jefe del FMI, Oliver Blanchard, cierra el círculo al concluir que las recomendaciones del Fondo al inicio de la crisis europea se basaron en cálculos que subestimaron el impacto depresivo de la austeridad.
En el arranque de la crisis, en 2008, el FMI aconsejó al G-20 una decidida intervención pública para sacar a la economía mundial del marasmo en el que la había dejado el colapso financiero. Pero luego, en 2010, cuando los mercados comenzaron a asediar a países europeos en los que la deuda crecía con rapidez, reclamó intensos ajustes públicos, con mayor intensidad en Grecia.
Multiplicadores fiscales
“Hemos encontrado que los autores de aquellos pronósticos del Fondo subestimaron significativamente el incremento del desempleo y la caída en el consumo privado y la inversión asociados a la consolidación fiscal”, reza el informe firmado por Blanchard y Daniel Leigh. En 2010, el FMI utilizó como referencia como se comportaban los multiplicadores fiscales en fases de desaceleración económica, pero estudios más recientes han evidenciado que cuando se combinan recesión y mal funcionamiento del sector financiero, el efecto contractivo de esas medidas es hasta el triple de lo que contemplaron entonces los expertos del Fondo.
Como era de esperar, las conclusiones del informe de Blanchard son perfectamente compatibles con la nueva doctrina del FMI, que ahora aconseja adaptar el ritmo de los ajustes a la situación de cada país y que acostumbra a equiparar la austeridad con una maratón, en contraposición con los bruscos tijeretazos de los últimos dos años
Publica un comentari a l'entrada