A nivell intern, però, els nostres governants podrien fer molt més per
arribar a polítiques de consens que no solament milloren la imatge d’Espanya,
on encara podem presumir (?) d’una Sanitat i un Ensenyament que ja voldrien la
mitjana dels ciutadans nord-americans o els xinesos, per posar un exemple, sinó
que milloren les estadístiques d’atur que són la primera vergonya estatal i,
sobre tot, recarreguen les buides arques públiques foragitades per polítics,
banquers i empresaris imputats que, més que presumpció d’innocència, continuen
tenint carta blanca per seguir gaudint de milionaris salaris públics pagats,
majoritàriament, per les rendes del treball.
Una mesura urgent hauria de ser la
de limitar l’endeutament de les institucions públiques al període de
legislatura (4 anys), a no ser que s’arribe a un consens majoritari entre tots
els representants dels ciutadans que, darrerament, sembla que representen més a
grups de pressió i grans multinacionals per a escarni de la ciutadania que paga
i no calla a les xarxes socials que, ara per ara, són l’únic mitja de comunicació
no controlat pels polítics que, a més, sempre paguen els serveis partidistes
amb diners públics.
Però si les eleccions continuen sent a base de llistes tancades i partits polítics conduïts per líders eterns, recolzats per militants
immòbils perquè, com va dir Alfonso
Guerra, el que es mou no ix a la foto, anem malament.
Un alcalde d’un poble
de Castelló, d’un partit a l’atzar, de segur que amb llistes obertes tindria el
coratge de plantar-li cara al President de la Generalitat, o al mateix
President del Govern, i dir-li que ja estem farts que, amb crisi o sense,
Castelló siga el coll de botella del Mediterrani, perquè a partir de la capital
ja no hi ha trens de rodalies per seguir cap a Vinaròs, de la mateixa manera
que, a partir de Nules, comença l’autopista de pagament per viatjar a Europa,
quan tots sabem que a la resta del territori espanyol el que resulta difícil de
trobar és una autopista de pagament.
Amb llistes obertes, potser l’anècdota
seria vore a Belén Esteban, per
exemple, investida de diputada, un preu escàs davant la depuració democràtica
de buròcrates i la promoció de polítics amb ganes de treballar pel seu país i
per la seua ciutadania que, al ser elegits directament, estarien més al servei
de l’economia productiva que no de l’especulació partidista. Sense Diputació,
sense Senat i amb llistes obertes, no cal eliminar regidors...
1 comentari:
Tenim una gran responsabilitat: si no lluitem per la democràcia, la història serà una altra i molt dolenta.
Publica un comentari a l'entrada