TORNAREM A CANVIAR D'ENTRENADOR?

Durant la primera dècada del tercer mil·lenni, Vila-real es va situar al mapamundi de la globalització gràcies al futbol, però una llarga tirallonga d’infortunis han canviat la fesomia de la ciutat, començant per una immigració mitjana de mil habitants a l’any (cosa difícil de suportar per qualsevol administració pública) fins arribar, al 2007, a superar la barrera psicològica dels 50.000: passant de ser un poble, industrial i llaurador, on el que no treballava era perquè no volia, a perdre el blau dels pantalons i els mitjons i, el que és més greu, a començar a abandonar la citricultura tradicional i a tancar moltes taulelleres emblemàtiques i pioneres en la indústria ceràmica, com ara l’Azuvi i La Plana, mentre l’atur es disparava.

Malgrat tot, la frase recurrent dels vila-realencs deia allò de Sempre ens quedarà el futbol. Però Don Manuel Pellegrini se’n va anar al Madrid i, amb ell, les estrelles futbolístiques, l’equip va entrar en una dinàmica negativa i, finalment, 2012 ens va deixar en la Segona Divisió. 

Tot va començar amb canvis d’entrenador, alguns acomiadats precipitadament, potser perquè tenien un projecte futbolístic propi, com el bo d’Ernesto Valverde, altres perquè volien fer de Pellegrini i no van saber, com ara el loquaç Garrido o el breu Molina, mentre Lotina va ser fitxat amb un propòsit que no va complir. L’estiu passat semblava que el Vila-real C.F. estava gafat per tots els costats, amb la mort sobtada d’un entrenador non-nat, com Manolo Preciado, i el rescat del jove Julio Velázquez, rebutjat inicialment.

Després d’una primera volta plena de dubtes, la responsabilitat de recuperar el futbol i trobar el rumb cap a Primera és, ara mateix, de Marcelino García Toral.

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, febrer de 2013 nº 192, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol... Esperem que aquesta vesprada contra el Guadalajara (18h.), el Villarreal C.F. confirme que, a més de comptar amb un bon entrenador com és Marcelino García Toral, també és un equip candidat a l'ascens per un canvi total d'actitud i d'intensitat respecte a la primera volta.