Els valencians, des de fa anys, tenim pocs
motius d’alegria, potser per això encara som un poble bolcat en les festes, com
ho demostren, ara mateix, les del Lledó a Castelló, les de Sant
Pasqual a Vila-real o les de Santa Quitèria a Almassora, sense anar
més lluny, tal vegada per oblidar que ha tornat a pujar l’atur i les
perspectives continuen sent d’allò més dolentes.
Mentrestant, la caspa cultural
continua marejant la perdiu: no importa la Identitat ni la Història, sinó les
històries que donen vots.
Per exemple, que sí que volem TV3 però que no
ens furten la identitat de comunitat,
una parauleta inventada ex professo amb l’Estatutet de 1982, quan Joan Reglà
ja havia publicat, per exemple, Aproximació
a la Història del País Valencià (L’Estel, 1968) o Joan Fuster El País Valenciano (Destino, 1962),
en castellà, perquè durant el franquisme encara no s’havia creat, a València Cap-i-casal,
la falsa polèmica del territori que fou Regne per obra i gràcia de Jaume
I (1238) i deixà de ser-ho a partir d’Almansa (1707) i la desgraciada Guerra
de Successió on, entre d’altres, es saquejà i cremà moltes viles com ara la
mateixa Vila-real (12 de gener de 1706) o Xàtiva (juny de 1707), uns dies abans
dels Decrets de Nova Planta implantant les Lleis de Castella al
territori valencià que deixava de ser foral: no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país –canta,
encara, el grup Al Tall...
També s’ha consolidat l’eufemisme la nostra llengua per evitar dir català
(terme avalat per mil sentències del TSJ contra recursos casposos de la Generalitat),
quan tots els historiadors sabem que és la llengua que ens va portar el nostre
fundador Jaume I fins La Plana (on sempre ho hem tingut clar i hem
enlairat, orgullosos, el Penó de la Conquesta) i amb la que els notaris
de Tortosa redactaren els Furs valencians.
I si, de tant en tant, s’usa
el concepte Països Catalans per referir-se als territoris que històricament
compartim les variants del català, tindríem l’equivalència castellana en
conceptes com Hispanoamèrica i Latinoamèrica, ja que español s’usa
com sinònim de castellà.
El concepte país, per la seua banda, no
té ideologia, ja que és un territori que comparteix paisatge, climatologia,
etc. en una unitat política i cultural (l’autonomia) i, a més, ja venia reflectit
al preàmbul del primer Estatut.
Però si els dirigents autonòmics prefereixen
que optem per Al Jazeera abans que TV3, l’única cadena de
televisió que emet totalment en la nostra llengua històrica, potser no és només
el diputat Maluenda el que necessita medicar-se contra la Complexitis
Ediposa...
2 comentaris:
Hi havia una pintada – eslògan que citava “el nacionalismo se cura viajando”. Doncs bé, jo viatge i treballe quasi al 100 per 100 amb escandinaus i em sorprenen amb l'acceptació que tres països, Dinamarca, Suècia i Noruega, encara que amb el mateix oritgen, amb identitats diferents i idiomes semblants, agraeixen entendre's, s'esforcen i senten orgullosos d'açò.
Fins i tot, pot presentar-se qualsevol paper oficial en qualsevol del tres idiomes, a més de l'anglès, en els tres països. Fins i tot a Noruega, s'ha desenvolupat l'antic idioma dels víkings, amb el qual poden anar a Oslo sense modificar el seu idioma.
Tals comparacions , són odioses per als de les capitals espanyoles.
Personalment preferisc viure en un país de "capelletes".
Toni, bones festes i, per cert, tornarem !. Encara que ens van tirar l'any passat per l'enveja des del Cap i Casal i no els interessem a Canal + l'escàs nombre relatiu de subscriptors de l'equip del poble.
Diuen que és una frase de Pío Baroja, però a mi me passa el contrari: he viatjat per tota Espanya i pense que els valencians hauríem de ser molt més reivindicatius perquè, històricament, se'ns ha maltractat abolint institucions i furs que, ara mateix, altres utilitzen per tenir millor finançament o, fins i tot, concert econòmic (País Basc -els poden ser "país" i ací volen fer-nos creure que la paraula és pecat- i Navarra). I a vore si tornem a veure'ns per la Vila-real i, naturalment, en Primera.
Publica un comentari a l'entrada