divendres, 1 de novembre de 2013

VILA-REAL, 0 - GETAFE, 2


Quan un equip, com el Vila-real C.F., acaba perdent un partit dins de casa i és acomiadat amb aplaudiments per quasi tota l'afició, una de dues, o es tracta d'uns seguidors sense criteri o, realment -que és el que ha passat aquesta vesprada-nit-, s'ha tornat a demostrar que el futbol no sempre és just perquè la sort, de vegades, és decanta de la part contrària i, a més, era el dia en què no ix res de res, com si un gafe s'hagués fet hegemònic al Madrigal. 

Quan encara no es portaven ni cinc minuts de partit, ha arribat el primer gol quan Sergio Asenjo, el porter local, ha xafat el baló sense voler, quan tractava de passar-li´l a Musacchio per traure la pilota jugada, ha caigut i Ciprian que passava per allí només ha tingut que aprofitar el regal per rematar a porta buida.

Els jugadors del Vila-real, però, acostumats a les remuntades i recolzats per una afició fidel han començat a trenar jugades buscant la porteria del Getafe que, de seguida, ha aprofitat el gol per tancar-se i dedicar-se, durant tot el partit, a perdre temps, amb la connivència de l'àrbitre, un tal Estrada Fernández de trist record (va arbitrar l'últim partit de la Lliga del descens a Segona, contra l'At.Madrid)  perquè mai el Vila-real ha aconseguit la victòria amb ell.

Als 20 minuts Giovanni dos Santos ha desaprofitat la primera clara ocasió al quedar-se sol davant Moyà i picar-li la pilota, cap a la dreta del porter, sense fortuna. A continuació Moyà perd els primers trenta segons al treure de porta, cosa que ha repetit reiteradament al llarg del partit sense meréixer cap groga, segons un dels pitjors àrbitres que recordem al Madrigal.

A la mitja hora de partit, nova ocasió per al Vila-real: Perbet, que ahir tampoc tenia el dia, va connectar un fort xut des de la frontal que Moyà rebutja però deixant la pilota a peus de Gio que  després de driblar el porter del Getafe, xuta i un defensa rebutja en la mateixa línea de gol.

L'equip que dominava durant tota la primera part, per tant, sempre era el Vila-real, mentre el Getafe es limitava a esperar una contra que mai arribava però, quan només faltaven 7 minuts per al final de la primera part, Pablo Íñiguez va ser expulsat per fer caure el davanter Ciprian a la frontal de l'àrea local deixant el Vila-real amb 10 jugadors.

Era molt de premi per als visitants que s'havien trobat amb un gol sense esperar-ho i massa càstic per als locals que portaven el pes del partit i suportaven les embestides arbitrals, ja que Estrada Fernández semblava un árbitre de rugby al consentir tota classe de placatges sobre els davanters locals (Gio era agafat cada vegada que driblava un davanter i eixia amb velocitat!) assenyalant molt poques faltes i sense treure targetes grogues als visitants quan, en ocasions puntuals, les pitava. Si la Federació de Futbol no pren cartes en l'assumpte acabaran carregant-se el futbol perquè, partit a partit, es demostra que no hi ha cap tipus de criteri a l'hora de penalitzar les faltes ja que tot depén de cada árbitre, de quin equip es tracta i, fins i tot, com li diuen al jugador que l'ha comesa o que la rebuda. Els àrbitres poden equivocar-se, d'acord, però sempre s'equivoquen més contra determinats equips...

El Vila-real va jugar amb un menys durant tota la segona part amb un domini constant i creant suficients ocasions com per a fer-se meréixedor no solament de l'empat, sinó de la victòria. Però ahir al Vila-real l'havia mirat un tort, no hi havia encert davant la porteria de Moyà i, a més, els jugadors grocs volien entrar amb la pilota jugada fins la cuina, perquè no van llançar ni un sol xut des de fora de l'àrea en tot el partit.

L'única ocasió del Getafe va arribar al minut 70, quan el cansament començava a castigar els locals per l'esforç realitzat i Diego Castro va poder sentenciar davant un gran Asenjo que va evitar el segon.

Al minut 82, una gran centrada de Gio va ser rematada per Uche a trencar i la pilota, llançada com un míssil, va eixir fregant l'escaire dret de Moyà: hauria pogut suposar, com a mínim, el gol de l'empat i fer-se una mica de justícia davant una esperpèntica i parcial actuació arbitral que es va fer més escandalosa quan més passaven els minuts.

Però el gafe es va coronar al temps de descompte quan els visitants van aprofitar una pèrdua de la pilota al centre del camp i el contraatac va ser culminat per Sarabia, aconseguint un immerescut 0-2, en un partit on el Getafe ho va tenir tot de cara, fins i tot el col·legiat, i els jugadors del Vila-real van posar el bon futbol, el coratge, el cor i la lluita contra uns elements que anit es van convertir en monstres.

Al final, primera derrota local, aplaudiments dels aficionats per l'actitud mostrada pels jugadors del Vila-real durant els més de 90 minuts i xiulets contra l'equip arbitral que va realitzar tot un màster de com carregar-se el futbol premiant l'anti-futbol i de com no s'hauria de pitar mai un partit.


Fitxa tècnica:

Vila-real.- Asenjo; Mario, Musacchio, Pablo Íñiguez, Jaume Costa; Aquino ( Dorado, m.46 sent substituït per Trigueros al m.52 ), Bruno, Pina, Cani , Giovani i Perbet (Uche, m.65).

Getafe.- Moyà; Valera, Rafa, Alexis, Roberto Lago (Escudero, m.65); Míchel, Borja; Pedro León, Diego Castro (Sarabia, m.82), Gavilán i Ciprian (Lafita, m.68).

Gols.- 0-1: Min 5, Ciprian; 0-2: Min 93, Sarabia.

Àrbitre.- Estrada Fernández (Col·legi Català). Va amonestar al local Jaume Costa (m. 85 ), així com als visitants Roberto Lago (m. 46), Alexis (m.49), Rafa (m.69) i Borja (m.81) però no va treure la segona groga a cap visitant quan més d'un la mereixia. Al que va expulsar amb roja directa va ser a Pablo Íñiguez (m.38) del Vila-real .

Incidències.- Partit corresponent a l'onzena jornada de la Lliga BBVA disputat a l'estadi El Madrigal davant la presència de 15.000 espectadors. Es va guardar un minut de silenci en memòria del jugador de l'Aleví F del Vila-real Jorge Monzonís Sempere.

3 comentaris:

SHARITA ha dit...

Vaja bloc que te "curres", Toni!!! És espectacular, totalment imprescindible i digne dels millors premis bloggeros o no bloggeros. Enhorabona!!!

TONI PITARCH ha dit...

Gràcies pel teu comentari, però el que de veres me curre és l'altre, el de Socials( www.ccsocials.blogspot.com que aspira al milió de visites en començar l'any nou), aquest podríem qualificar-lo de hobby on escric sobre les meues dèries i manies personals. No sé si ens coneixem personalment, però si no es així encara valore més les teues paraules: açò me confirma que em llig algú, hahaha

SHARITA ha dit...

Millor encara????????? Doncs ara vaig a donar una voltet per allà, a veure què cau...

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes