dimecres, 19 de març de 2014

FALLES FOLLES FETES FOC

Aquest títol tan suggerent és d’un article demolidor contra les falles que va signar Amadeu Fabregat en temps de joventut, quan ningú s’imaginava que acabaria sent el primer director de Canal 9 i també el seu primer censor (amb una llista de parauletes que ell sempre havia usat). Les falles són des del seu origen, amb més o menys encert, monuments crítics contra els abusos de poder, encara que sempre hi ha hagut la temptació de polititzar-les a favor de certs partits polítics, sobre tot de dretes, com ara la Unió Valenciana en temps de González Lizondo o, als darrers anys, per part del PP de Rita Barberà, Camps o Zaplana.

Però les coses estan canviant molt de pressa i estan canviant a pitjor per a la majoria dels ciutadans valencians entre un Govern Central, que ens té cada vegada més abandonats en el tema del finançament i també en el de les infraestructures viàries, i un Govern Autonòmic amb un escàs marge de maniobra per l’ample forat negre de diputats autonòmics imputats en casos de corrupció.

Totes aquestes coses que tant ens preocupen són, precisament, el brou de la salsa fallera. Així la intensitat de la crisi, la corrupció, el tancament de RTVV o la desfeta del sistema bancari valencià són les problemàtiques sobre les que se centren un gran nombre de falles del Cap-i-casal, sense oblidar les problemàtiques locals tractades a Borriana, la Vall d’Uixó, Almenara o Benicarló.

Però un dels temes més recurrents, sens dubte, ha estat el rebuig al tancament de Ràdio Televisió Valenciana, anunciat pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, amb un ninot molt expressiu que, amb la cama i els braços en alt, dóna una puntada a un logotip de Canal 9 que agonitza amb la llengua fora. El tancament de Canal 9 i la pujada de l’IVA fins el 21% estan fent molt de mal al món faller i als valencians en general.


De tota manera, després de trepitjar-me València de daltabaix durant la vesprada d’ahir dimarts, he de reconèixer que la falla que més m’ha impressionat ha estat la de Na Jordana, titolada Tirant lo Banc, on veiem un Banc de Cadència, és a dir, un joc de paraules per denunciar la decadència financera després de la desaparició de les entitats bancàries més emblemàtiques dels valencians, és a dir, el propi Banc de València, la CAM i Bancaixa, engolida pel monstre centralista de Bànkia com la pròpia política valenciana, sempre genuflexa davant Madrid. Ja ho sabeu: tant d’ofrenar, ara ho comencem a pagar...

D’entre totes, la falla municipal és la que menys crítica sol contenir i als darrers anys s’ha convertit en una marca blanca, és a dir, en un Hacendado de les falles per no presentar ninots reprovant les nefastes polítiques públiques de propis o estranys que ens han conduit fins on som. Però, heus ací que enguany, fins i tot aquest monument, ha fet una xicoteta incursió al terreny de la crítica per trencar aquesta tendència i demostrar que alguna cosa es mou a València. Una escena als peus del gran Moisés, de Michelangelo Buonarroti, crida l'atenció amb aquesta frase lapidària: Tres taurons devoren Banc de València, Bancaixa i Canal 9. I, sota el ninot, un dels 10 manaments del Decàleg del Valencià: No prendràs el patrimoni de la teua terra en va. Tot afegint una recomanació final: Reseu perquè en tinguen prou i no ens deixen nuets.

De tota manera, les Falles més temudes pels nostres governants no començaran fins el maig, és a dir, quan arriben les Eleccions Europees que ens diran si els vots dels dos partits més cremats i importants (PP i PSOE) són aigua suficient per seguir canviant-ho tot per a que res canvie...

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes