VALENCIA, 2 - VILA-REAL,1

Un doblet de Javi Fuego li va suposar al València aconseguir la victòria en el derbi valencià, davant un Vila-real desconegut als darrers partits perquè sembla haver perdut la velocitat, la intensitat, les ganes i, fins i tot, hi ha moments que no se sap a què juga. L'agressivitat dels jugadors del València i el saber aprofitar el passadís que hi havia en la banda dreta de la defensa groga, per l'absència de Mario Gaspar, va ser prou per a un València que va posar més ganes que futbol, mentre que el Vila-real mai va donar sensació de veritable perill. De fet, el gol de l'honor de Gio dos Santos que va arribar als darrers minuts de partit, va significar un dels escassos xuts a porta tot aprofitant el regal d'una passada involuntària de la defensa local.

Començaven fort els de casa, i quan tot just quan s'havien complert dos minuts de joc, una internada de Fede acabava amb un xut creuat que marxava fregant el pal d'Asenjo. Cinc minuts després, una altra jugada del jugador del planter valencià va provocar la primera jugada polèmica del partit quan Fede va caure dins i va reclamar penal, però la falta de Jaume Costa (ahir sempre desbordat en la banda canviada) s'havia produit fora de l'àrea.

El primer acostament dels grocs el va tenir Pina amb un xut sense perill des de dins de l'àrea, al que ràpidament va respondre el València, de nou per mitjà de Fede Cartabia que estava aprofitant el passadís que li feien, tant Oliver Torres com Jaume Costa, per la seua banda.

 

El setge valencianista contra la porteria porteria d'Asenjo era constant; així, al minut 16, una gran passada de Parejo deixava Barragán sol davant davant el porter, però el defensa no va saber definir. Es mastegava el gol dels locals, però abans Pizzi va haver de canviar de porter per la lesió de  Diego Alves que, immediatament, era substituït per Guaita .

El Vila-real començava a respirar gràcies a les interrupcions i, així, semblava que a poc a poc s'animava a controlar un poc més el joc al centre del camp i a lluitar per la possessió de la pilota. Bruno començava a connectar amb els homes de dalt, Cani també començava a connectar amb el joc de l'equip i així va arribar, de sobte, una gran ocasió desaprofitada per d'Uche quan, dins de l'àrea valencianista, va fer un mal control del baló. De tota manera, les transicions eren lentes i el domini groc va durar ben poc.

I just quan semblava que el Vila-real despertava del letarg, Javi Fuego va aprofitar un mal rebuig de Dorado per marcar des de fora de l'àrea, era el minut 35. El Vila-real no va saber reaccionar al cop, ja que abans del descans encara va haver-hi temps per encaixar el segon, després d'un despropòsit a l'àrea visitant, que va saber aprofitar el mateix Javi Fuego per tirar-la dins des de la mateixa ratlla de la porteria. La defensa del Vila-real feia aigües per les bandes, però també pel centre on Dorado, Mussachio, Pina i Bruno tampoc van tindre el millor dia.

El València tenia prou amb ser més agressiu que els visitants i, tal vegada per això, o no, tampoc està tenint sort amb les lesions, ja que Víctor Ruiz va ser substituït per Rubén Vezo a l'iniciar-se la segona part. Als deu minuts de joc arribava l'ocasió més clara del Vila-real quan una pilota perduda per Paco Alcàcer va provocar una perillosa contra, culminada per Óliver Torres amb un xut intencionat que va pegar al lateral de la xarxa . Els Vila-real pareixia que volia despertar, però ara seriosament, davant el conformisme dels locals i, al quart d'hora, Marcelino va fer entrar Aquino pel mateix Oliver (que ahir tampoc va estar encertat) que havia rebut una injusta groga, un minut abans, després de caure dins de l'àrea del València involuntàriament.

De tota manera, el Vila-real seguia sent lent i previsible malgrat controlar un poc més la possessió, però quan perdien la pilota, de seguida, arribaven els problemes defensius, com al minut 69 quan Keita va enviar al travesser un xut que hauria pogut significar la sentència del partit. Poc després, un centre de Fede (el més destacat pel València junt a Fuego, l'autor dels dos gols)  va posar en problemes a Asenjo, que va rebutjar amb dificultats. Al Vila-real, en canvi, li costava inquietar a Guaita, encara que Perbet ho va intentar només eixir per Uche.

Moi Gómez va subtituir un desbordat Cani que encara està buscant el millor moment de forma després de la llarga lesió, mentre Vargas substiuïa Fede per part del València. I quan semblava que tot estava decisit, va arribar el regal de la defensa del València que Gio no va perdonar: 2-1, un resultat ajustat en un mal partit per part del Vila-real que, des que van aconseguir els punts que signifiquen la permanència, sembla un equip molt diferent del que ens havíem acostumat durant tot el 2013, és a dir, des de l'arribada de Marcelino García Toral, un equip ràpid, combatiu, intens durant els 90 minuts, etc. i que ara ja fa quatre o cinc partits que no veiem enlloc.

 

Queda molta Lliga, però si l'objectiu és Europa s'haurà de fer autocrítica i rectificar en tots els aspectes a millorar: en contundència defensiva, en velocitat al centre del camp, en efectivitat a la davantera, en tot...

FITXA DEL PARTIT

València.- Diego Alves (Guaita, min 19); J.Pereira, V.Ruiz (R. Vezo, min 45), Mathieu, Bernat; Javi Fuego, Keita, Barragán, Parejo, Fede (Vargas, min 82); Alcàsser.

Vila-real.- Asenjo; J.Costa, Musacchio, Daurat, Jokic; Bruno, Pina, O.Torres (Aquino, min 60), Cani (Moi Gómez, min 78); Gio i Uche (Perbet, min 67).

Gols.- 1-0, min. 35: Javi Fuego, 2-0, min. 43: Javi Fuego; 2-1, min. 87 Gio dos Santos.

Àrbitre.- Pérez Montero (andalús). Per part del València va mostrar grogues a J. Pereira i Fede i per part del Vila-real a Pina, Cani i O.Torres, en un derbi jugat molt esportivament per part dels dos equips.

Incidències.- Partit disputat a l'estadi de Mestalla, corresponent a la jornada 29a de la Lliga BBVA