L’abdicació del rei, Joan Carles I, és una prova més de la crisi de la Marca España a tots els nivells, sobre
tot en l’econòmic i polític. Per si faltava alguna cosa, el resultat de les
eleccions europees marca una clara tendència a la baixa dels partits de
l’establishment que, de seguida, s’han afanyat a declarar-se monàrquics de tota
la vida quan, ara mateix, del que es tracta és de renovar-se o morir,
políticament parlant.
La irrupció de Pablo Iglesias amb la seua fesomia al logo del seu partit, Podemos, és una aposta un tant
personalista però aporta molt d’aire fresc i ha posat nerviosos a massa gent, a
dreta i esquerra, però sobre tot a La
Casta, segons el seu vocabulari directe, és a dir, als que porten tres
dècades xuclant de la teta pública i tractant de reformar-ho tot per a què res
canvie, en especial els privilegis, les portes giratòries i la impunitat per a
fer negocis bruts d’una minoria.
De tota manera, els temps eren més difícils a la
dècada dels setanta quan s’havia de passar d’una dictadura a una democràcia.
Ara mateix, la mateixa majoria que reclama el seu dret legal –això ningú ho
discuteix- a reformar les lleis que no contemplaven la possibilitat d’una
abdicació, també podria aprovar una llei orgànica per convocar un referèndum
que, d’entrada, el tindrien guanyat si, realment, representen a la majoria dels
ciutadans com afirmen. Però no ho faran perquè a La Casta li està entrant la
por a la democràcia i a les consultes de tot tipus.
En un país lliure i seriós, els partidaris de Felip VI ja haurien contractat el
millor mestre d’oratòria i dialèctica per fer-li un curs intensiu al príncep
millor preparat de la història que, donat el nivell acadèmic dels monarques que
hi ha hagut, és un fet evident amb tots els respectes. Felip VI hauria de convocar una roda de premsa, a ser possible amb
la possibilitat de preguntar per part dels periodistes (ací donaria una gran
lliçó a la majoria de polítics que ens desgovernen), on ens explique quins
plans té i, sobre tot, si opta per encapçalar la vella casta o per la catarsi
de renovar un sistema que no funciona... i tot seguit, demanar un referèndum
per saber si és acceptat.
Portem més de trenta anys de democràcia, però els
ciutadans quasi sempre hem estat tractats com a súbdits i menors d’edat. Ja va
sent hora d’un relleu generacional a tots els nivells, de canviar la llei
electoral amb llistes obertes, de limitar els mandats a vuit anys, d’implantar
una política de total transparència econòmica i informativa, d’aplicar una fiscalitat
més justa, una justícia més ràpida i independent de l’executiu, en definitiva
toca una separació de poders efectiva que limite els poders absoluts dels que
han manat sempre, en dictadura, democràcia, república o monarquia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada