Amb l’excusa
de la crisi, estem vivint uns anys de precarització de la democràcia a tots els
nivells i a tota Europa, però les conseqüències són més greus a certs estats
més pobres com ara Espanya, per exemple, on l’augment de l’atur ve del temps de
creixement (1995-2005) perquè la creació d’ocupació es basa, des d’aleshores,
només en els contractes temporals i en el sector volàtil del turisme.
A nivell
europeu, les mesures per regenerar el sistema se suposa que les han d’adoptar
els membres de la Gran Coalició
entre els conservadors populars de Junker
(ara president de la Comissió Europea)
i els socialdemócrates de Schultz
(des d’ahir president del Parlament
Europeu), és a dir, els mateixos que ens ha portat fins l’actual atzucac o
carreró sense eixida. El president del govern, Mariano Rajoy, va
reconèixer ahir que s’ha de corregir els errors del sistema, però malgrat
reconèixer-los, tampoc va explicar quins són.
Una mesura encertada, de les que va proposar Rajoy
des de Panamà (on ha viatjat per
recolzar al president electe, Juan
Carlos Varela, en la seua presa de possessió) si no es queda en una
declaració d’intencions, és la d’incrementar els controls per a evitar coses indesitjables:
entre la ciutadania o també entre les files del seu propi partit? De moment,
tots sabem que Cotino continua al
seu lloc com a president de les Corts
Valencianes amb tota la que està caient, per no escriure sobre la
interminable llista d’imputats del PP
que continuen ocupant els seus càrrecs.
De tota
manera, el que Rajoy vol implantar
al setembre i anomena mesures de regeneració democràtica són, realment, això o
simplement unes mesures per reforçar el poder de la Gran Coalició? A qui beneficia elegir els alcaldes directament? I
reduir el nombre de regidors o de diputats? Amb la Llei d’Hondt a la mà, s’han constituït des de 1979 moltes majories
absolutes que han estat el germen de la corrupció i del finançament il·legal,
sobre tot, dels dos gran partits (PP i
PSOE). El govern d’un partit en
solitari o monopartit no és, en cap cas, garantia de res, com tampoc un govern
de coalició entre vàrios partits té el perquè ser sinònim de cap desastre.
El problema
principal del PP, més que el
d’Espanya, és que porta molts anys governant a massa ajuntaments i comunitats
autònomes amb la falsa dialèctica de O
el PP o el caos, tot el que no
controla el PP és ETA, Rubalcaba era
ETA, el PSOE de Zapatero era ETA,
el PNB era ETA, també CIU, Esquerra Unida, abans el BLOC
i ara COMPROMÍS i, sobre tot, Podemos i el seu líder al que, en dos
setmanes, ja el situen com l’assassí de Kennedy,
el fundador d’Al Qaeda i, sobre tot,
com a sospitós de la mort del torero Manolete.
És normal que Rajoy vullga que
elegim alcaldes directament perquè el PP ja no té amb qui pactar, o sí... El
problema del PSOE, en canvi, és un
problema d’identitat i de desconnexió amb les bases.
A França, l'ex Cap d'Estat o President de la República acaba de ser detingut
per tràfic d'influències (Sarkozy), mentre
a Espanya s’han dedicat a aforar a Joan
Carles I d’urgència. En el fons, no té perquè funcionar millor una República que una Monarquia, un Monopartit
que un Quatripartit, un Estat Centralista que un Estat Federal... però, en la pràctica,
tot el que es fa a Espanya sempre és pitjor perquè es fa pensat i fet, pensant
en l’oligarquia o en el partit, però mai amb la ciutadania ni en l’interés
general. Aquesta és la causa fonamental que ens ha fet arribar a un sistema de
llibertats precari, a una economia que només crea treball precari i a una Ètica inexistent al món de la política,
perquè sempre es confon amb el dels negocis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada