Febrer a Vila-real és sinònim de premis.
La institució pionera en encetar el que avui ja comença a ser una tradició no va ser l’Ajuntament, ni molt menys, sinó l’Associació Cultural Socarrats que, des del 1994, ve atorgant cada any el Premi Socarrat Major a personalitats destacades en la defensa de la nostra llengua, com ara el mateix Joan Francesc Mira i Casterà (rebrà el guardó el proper 7F) que va iniciar-se com a catedràtic de grec a l’institut Tàrrega de Vila-real i avui en dia és considerat un dels savis valencians de més prestigi i renom a nivell internacional (antropòleg, soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i president d'Acció Cultural del País Valencià).
Més endavant van arribar els Premis Poble (2001) que enguany presenten la quinzena edició (13F) amb el reconeixement a la UNED, Marina Safont (doctora en Química) i a la pintora Paula Bonet que està causant una autèntica revolució plàstica en el món de l’art.
També, des de 2007, l’Ajuntament de Vila-real atorga els Premis 20 de febrer en el marc cronològic de l’efemèride fundacional a destacades personalitats que, com no podria ser d'altra manera, de vegades solen coincidir amb algunes de les premiades per les entitats anteriors i a l’inrevés.
Amb això dels premis, els polítics també han arribat després de la societat civil, tal vegada perquè fins ara cap govern (municipal, autonòmic, central o europeu) ha arribat a la conclusió que des del poder s’ha de fer pedagogia: la societat del coneixement ha de reconèixer l’exemple de les persones de casa amb talent global i, sobre tot, el seu esforç continuat aportant valor afegit a Vila-real, als valencians i a l’economia de proximitat. Llarga vida als premis!
.................................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, febrer de 2015 nº 214, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada