dimecres, 1 de març del 2017

SOMNI FALLER


La televisió feia temps que havia anunciat l’arribada de la primavera, però aquella nit no va ser gens plàcida, entre la nuvolada que m’havia provocat una migranya insuportable i el gos que no parava de bordar, podríem afirmar que va ser una nit canina. 

Durant el dia havia pogut comprovar que resultava molt difícil trobar un bar o restaurant on serviren suc de taronja natural de quilòmetre zero o aigua embotellada del terreny (de Benassal, Xóvar o Artana, tant se val!) o, com a mínim, alguna cervesa artesanal de la comarca, però tampoc. 

Vaig haver de rodar un fum de supermercats per aconseguir-ho i, de passada, vaig aprofitar per buscar taronges i verdures que no foren de Sudàfrica, ni de mar enllà, però hauria d’esperar al mercat de dijous.

De camí cap a casa, vaig aprofitar per buscar una novel·la en valencià i em va tocar rodar més de mig poble. Al migdia vaig posar les notícies, volia informar-me sobre les darreres reunions dels empresaris valencians que, per fi (val més tard que mai!), s’havien decidit a reclamar el Corredor Mediterrani en aquesta Espanya d’infraestructures radials i d’inversions exclusives al quilòmetre zero, sí, sempre que aquest siga el de Madrid... però res de res, la RTVV encara no va i la perifèria mai ha interessat a la caverna mediàtica que tant s’escandalitza quan valencians i catalans reivindiquen infraestructures dignes i finançament més just. La vesprada la vaig passar entre catifes de taronja per terra, sense collir, i finques de fulles grogues sense conrear.

Per acabar el dia, en baixar a llençar la bossa del fem, vaig observar la bústia plena de sobres i el cor va començar a bategar-me acceleradament, i si m’havien notificat, per fi, el reconeixement o concessió de la dependència per als més vells de la família, als que van treballar tota la vida i ara cobraven una pensió mínima o zero perquè, al seu temps, els encarregats dels magatzems de taronges no presentaven a les dones quan tocava? 

Però només hi havia publicitat i factures de dividends per drets de sénia d’horts erms que algun dia haurem d’heretar, o no perquè encara som a temps de renunciar a finques improductives. 

Total que, quan començava a agafar la son ja clarejava el dia. He sentit olor de cremat i he obert les finestres: i si el Nini del meu fill li ha pegat foc al terme quinze dies abans de falles? 

Aleshores, m’he despertat: un somni faller, o no!

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Març de 2017 nº 237, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes