dissabte, 1 d’abril de 2017

CONCILIACIÓ

Resultat d'imatges de conciliación laboral
Darrerament se parla i molt de conciliar la vida laboral amb la familiar, també a Vila-real. 

Els horaris escolars són, indubtablement, el pal de paller, el rovell de l’ou al voltant del qual s’haurien d’organitzar la resta d’horaris, començant naturalment per l’adopció de l’hora solar de Greenwich, el meridià que passa per Londres i s’endinsa a la Mar Mediterrània pel planetari de Castelló. 

És absurd seguir amb l’horari de Berlín pel caprici d’un dictador, Francisco, que per quedar bé amb els seus amics Adolf i Benito adoptà aquesta mesura als bàrbars anys 40 del segle passat. 

Evidentment, si s’adopta la jornada contínua a les escoles i els pares continuen eixint de les fàbriques, les oficines o els comerços a les vuit de la vesprada, no ens aclarirem mai. 

Personalment sóc partidari de la jornada contínua i de les tradicions europeistes dels estats més avançats en democràcia, economia, cultura i, per tant, en polítiques socials. 

En canvi sóc contrari, i molt, a la tradició caïnita espanyola de fer dos bàndols per a tot: a Vila-real posem l’exemple d’aquells temps quan vam arribar a comptar amb dues bandes de música. 

Ara mateix, molts pares comencen a construir la seua barricada personal contra i/o a favor de la jornada contínua o la partida, del plurilingüisme o contra el mateix, a reconèixer d’una vegada que català i valencià és la mateixa llengua o a embolicar amb els que mai l’usen i simplement se limiten a definir el valencià en llengua castellana, etc. 

Potser no ens arribarem a aclarir mai, perquè cal reconèixer-ho d’una vegada per totes, el nivell és el que és: a Espanya ni comptem amb els millors polítics, ni amb els millors professors, ni amb els millors banquers, ni amb els millors empresaris, ni amb els millors treballadors... i no, no és cap qüestió genètica, és una qüestió cultural de massa anys de dictadures militars i dictadures encobertes, de majories absolutes amb uns mínims objectius partidistes de permanència en el poder, de privilegis d’uns contra els altres i, encara que als darrers anys algunes coses s’han millorat, potser encara seguim amb el bipartidisme de les idees: si uns diuen blanc, de seguida s’organitzen els del negre sense haver mirat de quin color es tracta. 

S’ha de tornar a consensuar tot, però no hi ha voluntat política per cap costat. Si volem conciliar la vida familiar i la laboral hem de començar per l’escola.

..........................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Abril de 2017 nª 238, a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes