BEGIN THE BEGUINE

Darrerament la política és un dejà vu -com dirien els francesos- o un Volver a empezar com al primer Òscar de Hollywood que va guanyar Garci.

I no ho dic, únicament, per Catalunya, que també: després del 21-D, és lògic un resultat semblant a l’anterior. Aleshores, el procés tornarà a iniciar-se o hi haurà més 155?

Els catalans porten més de 100 anys lluitant per la independència però, naturalment, no sabem si els independentistes són una minoria o la meitat més un i això, com és de caixó, només se pot saber amb un referèndum pactat. Les lleis sempre han caminat uns quants quilòmetres i dècades per darrere de les aspiracions de la societat i podríem posar molt exemples, com ara el vot femení i, en el cas d’Espanya, el divorci, l’avortament o el matrimoni homosexual. El dret a decidir és una aspiració de moltes nacions però, per desgràcia, quasi tots els Estats han nascut com a fruit de la violència i la il·legalitat puntual.

El 2018 ens trobarà parlant, encara, de Catalunya, perquè així ho han volgut uns i altres: els que diuen que les lleis són inamovibles i estan al servei del govern de torn i els independentistes que han arribat a la conclusió que només els queda la il·legal unilateralitat i la internacionalització del conflicte.

Molts analistes no partidistes (rara avis en perill d’extinció!), pensen que tot açò no és un problema exclusiu de Catalunya, sinó d’Espanya i del caduc sistema nascut al 78 i, fins i tot, d’una Unió Europea que havia de ser dels pobles i de les persones i, cada dia que passa, és més de l’euro, les multinacionals i la macroeconomia.

I si aterrem a casa nostra, només cal repassar les darreres ingerències estatals en la política autonòmica: el Pacte del Botànic pacta un model educatiu (perquè tenen la majoria dels vots) i el Gobierno centralista se’l carrega des de Madrid, les Corts Valencianes aproven polítiques socials sobre pobresa energètica, dependència, etc. i s’ho tornen a carregar. I a nivell municipal, no cal dir-ho, tots els ajuntaments intervinguts, començant pel de Vila-real i acabant pel de Madrid.

Aleshores, la gent d’apeu ens preguntem: per a què cal fer eleccions municipals o autonòmiques, si abans els jutges no aparten de la política als podrits de robar diners públics? Al 2018, més begin the beguine!

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

 P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Desembre de 2017 nª 245, a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.