LA DIÀSPORA DELS MIL·LENNIALS

Diàspora és l’emigració massiva o dispersió d’un poble del seu establiment o territori ancestral. Mil·lennials o Generació Y es una terminologia usada per anomenar els joves nascuts a les dècades dels 80 i 90 del segle passat que han arribat a la majoria d’edat social i laboral durant aquest nou mil·lenni.

Els mil·lennials vila-realencs segueixen unes pautes globals de comportament equivalents a les de la resta d’estats occidentals, però amb la diferència de la major precarietat a Espanya on s’està tardant més en eixir de la crisi.

Vila-real també ha passat de ser una ciutat d’immigració, creixent a un ritme de 1.000 habitants per any, passant dels 40.000 als 52.000 en una dècada, a ser una ciutat que perd població i, ara mateix, corre el risc de baixar de la barrera dels 50.000.

Els mil·lennials tenen molt difícil accedir al món laboral o, com a mínim, a un lloc de treball digne i ben remunerat, malgrat rebre constantment l’elogi de tractar-se de la generació més ben preparada de la història, tant des del punt de vista tècnic com intel·lectual. La generació amb més estudis continua vivint amb els pares o a costa dels pares i per això molts d’ells han decidit emigrar a l’estranger amb sort diversa, perquè la vida de l’emigrant mai ha sigut, ni serà fàcil.

Els pressupostos generals de l’Estat fa anys que no generen optimisme perquè el dèficit ja supera el 100% del PIB i no es preveuen augments salarials. Els governs autonòmic i municipal, en canvi, tenen pocs recursos però poden apostar pels emprenedors, els negocis de proximitat o implantar d’una vegada el requisit lingüístic, gràcies al qual, tants professors i/o periodistes valencians han pogut treballar, per exemple, a Catalunya, sí, a l’epicentre de tots els mals, segons els que ens van fer desaparéixer les arques autonòmiques i van condemnar tants periodistes a l’atur, cremant Canal 9 com una falla.

Els propers 20 anys, fins la jubilació de tota la generació del baby boom dels 60, seran durs per als joves, però algunes iniciatives com ara el Vilabeca o la posada en marxa d’À Punt, la ràdio i televisió autonòmiques, poden obrir portes a l’esperança que no podem perdre mai. Mentrestant, cal seguir formant-se, aprenent idiomes millorant també la nostra llengua materna, o fer les maletes.

...............................................

 P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Gener de 2018 nª 246, a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.