divendres, 1 de maig de 2020

LLOANÇA DE LES FRONTERES


Vila-real va nàixer a l’Edat Mitjana, una època dura, de murs, conquestes, batalles, pesta i escassa esperança de vida. 

La pesta negra de 1348 va ser la més emblemàtica de totes, on els pobles van haver de tancar les seues muralles. 

A partir del segle XIX, amb la revolució industrial i dels transports, moltes ciutats enderrocaren els murs per donar pas al ferrocarril, al camió i, més endavant, als turismes, cosa que inicià una incipient globalització que, més endavant, provocaria la pandèmia de grip de 1918, després de la 1ª Guerra Mundial. 

El segle XX ens va portar Internet i el XXI el seu ús massiu amb l’abaratiment del transport i, sobre tot, amb l’increment de la velocitat i la comoditat dels ferrocarrils d’alta velocitat, els vaixells d’alta capacitat de càrrega i la saturació de l’espai aeri. 

Fins ara, el més important avantatge de l’economia global ha estat la generalització de les noves tecnologies i la possibilitat de comprar qualsevol cossa online durant les vint-i-quatre hores del dia, però, per contra, estem patint la deslocalització, és a dir, la desaparició de la indústria, l’agricultura i el comerç local, comarcal i nacional. 

Esta crisi hauria de servir per crear tallafocs a les fronteres (fins i tot dins d’un mateix Estat), enfortir les autonomies i les economies locals, el xicotet comerç, l’alimentació de quilòmetre zero, la nostra agricultura i la indústria pròpia tot recuperant la fabricació d’articles sanitaris, i de tot tipus, de primera necessitat, perquè aquesta crisi del Coronavirus o Covid-19 és, només, la primera pandèmia global de les moltes que poden arribar els propers anys si no canviem la forma de viure, de treballar i de produir. 

Conta Jackie Kennedy a les seues memòries que, cada vegada que pren possessió un president dels Estats Units, la primera trucada telefònica que sent és la d’un lobby financer a la qual el primer mandatari del país més poderós del món ha de contestar: A les seues ordres! De Xina és ben sabut que és una dictadura, però la dèbil Europa depèn de la seua producció industrial low cost. I Rússia està a mans d’un president que ve guanyant les eleccions amb més del 70% dels vots, cosa impossible en qualsevol democràcia de debò. 

Les fronteres són útils quan se consolida una vertadera democràcia, un mercat nacional propi i unes infraestructures descentralitzades que aporten qualitat de vida a tots els racons. 

Tampoc es tracta de reivindicar les muralles medievals, però si ens volen fer creure que el món només pot ser regulat per un mercat global, haurem d’aprendre a dir no... No, nosaltres no volem eixe món!

........................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Maig de de 2020 nª 272 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Cap comentari:

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (1a volta)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (2a volta)

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes