TRANSICIÓ CAP A LA VIDA PLENA

Primum vivere, deinde philosophari: aquesta expressió atribuïda a Hobbes podria resumir les urgències que estem vivint tots, governadors i governats, sanitaris i pacients, joves i vells durant aquestos tres mesos eterns de Covid-19. És a dir, el més important és seguir amb vida i després ja filosofarem o pensarem com encarar el futur. 

Potser no és l’hora dels retrets, perquè a tots ens ha pillat el bou i cap racó del món sembla poder escapar-se d’aquesta pandèmia: els errors dels polítics, dels sanitaris o dels ciutadans en general són coses que van implícites amb la condició humana. Però tal com van passant els dies, les quinzenes i les Fases de desescalament no és prou amb inventar un llenguatge, de vegades excessiu –com ara parlar de distanciament social quan la millor prevenció és la distància física que, evidentment, no és el mateix-, sinó que va arribant també l’hora de filosofar, de pensar, de planificar un futur que no ens aportarà cap nova normalitat, perquè el que abans era normal potser mai ho tornarà a ser, ja que les utopies del passat s’han de fer realitat sinó volem anar a pitjor. 

Per exemple, l’economia verda i l’aturada de l’escalfament global amb l’ús general d’energies renovables, l’eliminació gradual -però total- dels plàstics tan als supermercats com en altres usos, sobretot per canviar la societat de l’usar i tirar –de productes d’obsolescència programada- per un món de reciclatge, de manteniment i d’ús de productes de qualitat i de llarga durada fabricats per mercats pròxims, si no és possible de quilòmetre zero, així com la implementació de polítiques per al foment de les noves tecnologies que eviten l’ús massiu de paper i la promoció del teletreball en totes aquelles tasques on es pot evitar l’activitat presencial. 

I per suposat, caminar cap a un nova reestructuració social on la conciliació familiar serà l’eix que guiarà tots els horaris laborals, de producció i de distribució, ja que hi ha solucions científiques i tècniques per aconseguir una major i millor productivitat amb horaris més humans i humanitzats. 

Tant de bo, el Coronavirus fes bona la dita aquella que diu que No hi ha mal que per bé no vinga o l’altra de No sólo de pan vive el hombre, però com vivim en un món on l’Economia i el negoci de les elits va per davant de la salut, la cultura i l’educació universals, igual quan arribarà la desitjada vacuna tornarem a entropessar amb les pedres del passat.

........................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Juny de de 2020 nª 273 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.