dimecres, 1 de juliol de 2020

SÉQUIA, BAJOQUES I ROCKANDROLL


Als estius dels 70, els fills de llaurador encara teníem la possibilitat de córrer darrere dels conills que se criaven al corral de casa, pujar a la tanyà a triar melons de tot l’any o, més endavant, després de complir els 14 (l’edat laboral d’aleshores) anar a ensacar bajoques i guanyar unes pessetes per convidar a les possibles nóvies. En canvi, mai vaig anar a collir-ne i això que mon pare sempre presumia d’haver tingut 100 dones llogades al bajocar dels iaios... 

L’altre dia, buscant informació sobre la gran importància econòmica del conreu de llegums a Vila-real, a partir de les gelades de 1946 i 1956, em vaig sentir una mica decebut per les poques línies que li dediquen tant els autors de la Història de la Caixa Rural com els de la darrera Història de Vila-real, però sempre ens quedarà la Revista Poble: el company Enrique Font explicava, al número de novembre de 2014 (25 años de esplendor de la judía verde), que el boom se va donar entre 1950 i 1975, ja que fins i tot una varietat de bajoques va arribar a identificar-se com la “bajoca de Vila-real”, concretament l’anomenada samuga o ferradura. –jo recorde les del barco, unes molt amples!-.

Molts joves treballaven al camp o als tallers de motocultors –que s’havien multiplicat per tot el casc urbà- i alguns començaven a incorporar-se a les fàbriques de taulell, però els estudiants anàvem pelats i solíem collir taronja algun dissabte (a l’hivern) i, sobre tot, ensacàvem bajoques al Mercat de la plaça de Sant Ferran (construït al 1957) que se va fer per lliurar el Mercat Central (què bonic hauria estat mantenir-lo i restaurar-lo!) d’aquesta activitat. Després vindria (al 1984) la construcció del darrer mercat –ja en plena decadència de la bajoca- a l’actual poliesportiu Sebastián Mora

Després de dinar, quedàvem el grup d’amics a prendre cafè i fins les sis, les set o les vuit de la vesprada a ensacar, després dutxa i ja estàvem preparats amb 100 o 200 pessetes a la butxaca per anar a la Eros o, sobretot, a la discoteca Doña Tula a ballar, fer-nos una cervesa o altres coses pitjors, però sempre hi havia el tio Onofre controlant. 

Per les nits seguíem la gira dels Montesol, Harmònics i altres grups locals pels barris de masets: des de Sant Fermí a principis de juliol fins les festes de la Mare de Déu d’Agost pels voltants de la sénia de Sant Roc. En definitiva, estius de riu o séquia, bajoques i rockandroll...

................................................................................  

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Juliol/Agost de de 2020 nª 274 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Cap comentari:

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (1a volta)

CALENDARI DE LLIGA 19-20 (2a volta)

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes