divendres, 1 de gener de 2021

UNAI EMERY, EL MÍSTER


Ser entrenador d’elit hui en dia no te res a veure amb aquells temps de la caspa, la fúria espanyola que mai va guanyar res o amb el perfil de sargent xusquero d’altres temps. Els entrenadors actuals de més èxit, com el mateix Unai Emery –que, sincerament, crec que és el primer que arriba a Vila-real amb un currículum fet-, són líders dins i fora del camp, compten amb un equip d’especialistes que coordinar, tant des del punt de vista tècnic, com físic, psicològic, audiovisual, dietètic o mèdic, és a dir, no se limiten a fer alineacions i canviar jugadors tal com transcorre el partit, sinó que han de vetlar per fer equip, formar gent de la pedrera, controlar tots els matisos que poden decantar un partit, estudiar el rival, assajar noves propostes, tant a pilota aturada com a nivell organitzatiu de distribució dels jugadors i del joc, contemporitzar quan cal, fer joc directe quan es necessita el gol, atacar i defensar tots, pressionar a dalt o assajar com replegar-se quan se perd la pilota i, sobre tot, tindre les idees clares amb velocitat: sense possessió també se pot guanyar algun partit, però només els equips amb alts percentatges de possessió guanyen títols.  La teoria està clara però el futbol, de vegades, també té contratemps -com ara les lesions, i les expulsions- perquè també és un joc d’atzar i per això té tants seguidors: si sempre guanyaren els grans, seria molt avorrit, i més en l’actualitat quan tots els equips tenen una bona preparació física i unes condicions similars, malgrat la gran diferència pressupostària entre els de dalt i els de baix. Amb Unai Emery podrem guanyar o perdre, però la il·lusió s’ha tornat a fer present. A Vila-real recordem, sobre tot, aquells entrenadors que ens van fer pujar de categoria o van ser més anys entre nosaltres. El primer record gratificant que guarde, de menut, va ser un ascens a Tercera Divisió amb Abelardo Rico (1967), superat amb escreix al 1970 amb el primer ascens a Segona Divisió (A perquè encara no s’havia inventat la Segona B) de la mà de Pepe Rey, després hi ha hagut més ascensos a Segona i Segona B, però la màxima il·lusió no tornaria fins el 1998 amb el primer ascens a Primera de la mà d’Irulegui. Ja en Primera, hem comptat amb entrenadors competents, com ara el mateix Paquito que ens va retornar a Primera, Benito Floro o el gran Manuel Pellegrini que es va fer un nom ací amb uns anys de gran futbol que van posar les bases de l’actual EuroVila-real, després altres que no van tenir sort com Valverde i el que ens va retornar a Primera i a Europa consagrant-se com un gran entrenador, és a dir, Marcelino García Toral, mentre a Fran Escribà i a Javier Calleja els hem de reconèixer que han fet un bon treball. Naturalment, no hi ha espai per parlar de tots, però què voleu que us diga?, alguns no es mereixen ni nomenar-los...

............................. ..

PD- Aquest  article ha estat publicat a la Revista Poble , Gener de 2021 nª 279 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Cap comentari:

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2020/21 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2020/21 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes