El País Valencià no té nom, és només una comunitat autònoma com també ho són les que sí que tenen nom; tampoc tenim bancs ni caixes d’estalvi pròpiament valencianes des de fa massa anys, però el que no hem tingut mai, de cap de les maneres, són comarques oficialment, malgrat el gran nombre de propostes de comarcalització hagudes i per haver-hi al llarg de la història com a Regne i com a Comunitat.
L’única proposta oficial assumida per la Generalitat (1987), en teoria només (perquè no hi ha cap tipus de servei territorial distribuït per comarques), és la de creació de les anomenades DTH o demarcacions territorials homologades: les de primer grau coincideixen amb el concepte territorial de comarca, però això no ha tingut cap conseqüència fins ara perquè en la pràctica s’han hagut de crear mancomunitats de municipis pròxims per a compartir serveis, sense tenir en compte la teòrica adscripció a una comarca o a una altra.
I això que els nostres polítics centralistes -i de la zona centre- mai han escatimat en mítings i declaracions la fake-news de que Espanya és l’Estat més descentralitzat del món, cosa que fa riure a Àngela Merkel, Joe Biden i tots els presidents dels estats federals que hi ha escampats pel món.
Espanya té autonomies, però si els governs autonòmics volen decretar l’estat d’alarma per la pandèmia a les vuit del vespre, per exemple, sempre necessiten el vist-i-plau del centralisme de Madrid.
Una vegada aclarit aquest aspecte legal de negació de les autonomies i de les comarques com a institucions oficials de vertebració del territori, s’ha de dir que tothom reconeix a Vila-real com la ciutat més poblada de la Plana Baixa des de, com a mínim, el segle XIV, sí, perquè sempre hem tingut més habitants que la nostra ciutat germana de Borriana i també som la ciutat que dona serveis comarcals de tanta importància com ara l’hospital de La Plana o la delegació d’Hisenda, per no allargar el llistat.
Sabem que açò no farà molta gràcia que ho recordem als nostres amics i familiars de l’Est, perquè Borriana era la capital en temps medievals i també figura com a capital en la majoria de projectes de comarcalització, però si les comarques mai han existit oficialment és impossible reivindicar el dret consuetudinari d’haver exercit una capitalitat inexistent.
I com diu la cançó, per això Vila-real ha de ser la capital.
..........................................................
PD.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Març de 2021 nº 281 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada