LA HISTÒRIA I ELS ARXIUS

 

Els vila-realencs som uns ciutadans privilegiats des del moment que podem saber, quasi exactament, d’on venim perquè, a banda de comptar amb una data pròxima i exacta de naixement (20 de febrer de 1274), també comptem amb uns arxius propis de gran valor, és a dir, tant l’Arxiu Municipal que ha evolucionat cap a la digitalització de la documentació per poder consultar-la mitjançant la xarxa de la world wide web, com l’Arxiu Parroquial de l’Església Arxiprestal que, a poc a poc, també va modernitzant-se i on podem consultar -per exemple- la documentació anterior als primers censos demogràfics oficials (segona meitat del segle XIX) amb tota classe de detalls (natalitat, mortalitat, nupcialitat, etc.), a banda d’altra documentació de caràcter social, religiós o de costums. 

Evidentment, des del poder sempre s’ha tractat de manipular la Història a favor dels de dalt, però, tot i així, a l’historiador no li queda més remei que documentar-se i basar els seus relats a partir de documents que demostren les evidències, si no vol esdevenir un pamfletaire o un publicista més de l’ecosistema pessebrista que se genera tant des dels poders fàctics, com des dels oficials. 

Però la Història també ha evolucionat com a disciplina acadèmica i d’investigació, per passar del romanticisme noucentista conreat, principalment, per aficionats del nacionalisme exaltat (sobre tot espanyols, però també valencians, andalusos, catalans, gallecs o bascos) a les Ciències Socials de l’actualitat on la Història s’investiga a partir d’equips de joves especialistes en diverses disciplines científiques que van des de la Geografia, l’Estadística, la Sociologia, la Demografia, l’Art, les Ciències Polítiques, etc. fins la pròpia Història, ja que avui en dia seria impossible barrejar mites i llegendes populars amb els fets objectius i demostrables... 

Però sense oblidar la importància de la Història oral, és a dir, la dels testimonis presencials dels fets que requereixen dels Ajuntaments no solament eixamplar les prestatgeries dels arxius per encabir una Fonoteca com cal i, per suposat, una Videoteca per recollir tots els esdeveniments importants, sinó una Casa de la Cultura o un Museu polifuncional com requereixen totes les ciutats de més de 50.000 habitants com la nostra.

Per desgràcia, també a Vila-real comencen a escassejar els testimonis directes de la desgraciada guerra civil, sobre tot la darrera generació dels anys 30 a la que tant va manipular la dictadura franquista i a la que els més joves, potser, hem ignorat massa...

...................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Abril de 2021 nº282 a la columna pròpia d'opinió "Roure i Llorer¨