MAIG EN GROC

 

L’agenda dels vila-realencs va plena per Maig, arriben les festes de Sant Pasqual i ens hem d’organitzar. 

Després de dos anys quasi immobilitzats per la pandèmia, la gesta de Gdansk ho va canviar tot ara fa un any (26 de maig): hi ha aficionats que, des d’aleshores, a penes han pogut canviar de vestimenta i s’han hagut de sacrificar passejant el color groc per Belfast, Manchester, Bérgamo, Torí, Munic o Liverpool, però queda la tornada de la Semifinal de Champions a La Ceràmica i s’ha de reservar el bitllet a París per si de cas… I si el 28 de maig juguem la primera final de la història del VillarrealCF?

No sé si tenen raó els que diuen que estem vivint un somni i que tot forma part de l’atzar del futbol que, al cap i a al fi, només és un joc on tot depén de si entra la pilota, o no, a la porteria contrària, però tants èxits contra els grans no poden ser, únicament, fruit de la casualitat. 

Algun mèrit, de segur, ha de tenir l’equip d’Unai Emery, un equip sense cracks mundials, si voleu, però on tots formen part d’un engranatge col·lectiu que funciona i on les individualitats, peça a peça, tampoc les tenen tots els equips, així com un ADN o gen competitiu que també ha quallat entre una afició de totes les edats que va rejovenint-se cada dia i portant en volandes a l’equip des de Vila-real per tota Europa. 

La maleïda guerra ha portat a la substitució de la seu inicial de la final (Sant Petersburg) per París, on no vam poder arribar després del penal del 25 d’abril de 2006 però on tots somniem en arribar, ara, per fer una espècie de Justícia Poètica en aquesta segona oportunitat.

Passe el que passe, serà un mes de maig apassionant on la festa torna a omplir la Vila de gom a gom, mentre la flor d’atzahar es barreja amb l’olor dels coets i les mascletades per al reencontre dels vila-realencs amb el nostre Sant Patró al que enguany tots pensem en fer-li la millor ofrena… 

I si, sí? Somniar és debades, però, de moment, el VillarrealCF segueix sent candidat al gran títol europeu que, de fet, és sinònim de màxim trofeu mundial de clubs… i tot això sense Superliga, ni trampa, ni cartró. 

Lligueu-vos bé les espardenyes perquè -com va dir el poeta- tot está per fer i tot és posible. Endavant! Visca Vila-real i visca Sant Pasqual a 17!

......................................................

Article publicat a la Revista Poble de Maig, 2022 nº 294 a la meua columna d'opinió Roure i LLorer sota el mateix títol