VILA-REAL, CIUTAT EDUCADORA

S'acaba un nou curs escolar que va començar amb mascaretes a les aules, baixes per Covid i problemes a l'hora de portar endavant els programes educatius dels centres.

Els Mestres, com els sanitaris -els i les, si voleu!- es mereixen el reconeixement de la societat en general. Ensenyar delectant és, sempre, el primer objectiu dels docents de debò: no són les tecnologies usades el més important, ni els procediments que només són unes ferramentes, uns mitjans, sinó les persones, és el respecte i l’amor per la professió el que la fa la més apassionant de les dedicacions laborals i la única, a llarg termini, capaç de transformar la societat a millor… us ho dic per experiència. 

En una ciutat i en un món cada vegada més divers, és l’Escola la primera finestra del discent poder observar i comprendre la complexitat geopolítica i humana. El món no és uniforme, al món conviu la pobresa i la riquesa, la pau i la guerra, la dignitat i el fanatisme, l’analfabetisme i l’academicisme, etc. per això els centres educatius mai han de ser guetos tancats d’alumnes amb perfils uniformes… 

Malgrat la pandèmia, a Vila-real comptem amb un grapat de centres que han optat per obrir-se al món, aprofitant els programes europeus, com ara l’Erasmus, per conéixer noves cultures, metodologies i maneres d’actuar en altres indrets. Per exemple, una frase que he repetit fins la sacietat als meus alumnes: viatjar és aprendre Geografia! 

Ara mateix, els IES Miralcamp, Broch i Llop, així com el Tàrrega participen en aquests programes que, a més, faciliten l’intercanvi d’experiències entre alumnes, aprofundeixen en temàtiques com la mediació escolar i amplien els coneixements lingüístics en altres idiomes, com ara l’anglés per exemple. Però també els centres de Primària: Cervantes, Fundació Flors, Angelina Abad, Concepció Arenal, José Soriano o Consolació desenvolupen programes europeus per obrir-se a noves propostes pedagògiques, mentre els alumnes estrangers també coneixen la nostra realitat o s’interessen, sobre tot, en el VillarrealCF. 

L’educació mai serà una despesa, sempre és una inversió i Vila-real n’és un exemple: hem passat de ser un poble eminentment agrícola, on tothom es dedicava al sector primari, a dedicar-nos a les activitats del sector secundari per transformar-nos en una ciutat de serveis. 

Quants professionals del món educatiu, sanitari i d’altres professions liberals van començar la seua vocació laboral a l’IES Tàrrega o la UNED? La majoria, perquè mai Vila-real havia comptat amb tanta diversitat professional i acadèmica qualificada. Enhorabona a tota la comunitat escolar, perquè amb la col·laboració d’alumnes, pares i docents fem que Vila-real, ciutat educadora siga alguna cosa més que un lema.

Article publicat a la Revista Poble de Juny, 2022 nº295 a la meua columna d'opinió Roure i Llorer sota el mateix títol