COM SERÀ LA TARDOR?

El proper 23 de setembre comença una tardor incerta. 

La bola de vidre per endevinar el futur, com tots sabeu, encara no s’ha inventat, però tothom s’atreveix a pronosticar una tardor calenta, sobre tot des del punt de vista polític, per l’elevada inflació i les ganes dels partits de l’oposició de desgastar als que són al poder, encara que tampoc hi ha una vareta màgica per revertir des de casa una situació complicada pel context de guerra freda internacional. 

De tota manera, qui no es consola és perquè no vol, ja que la tardor pot ser molt freda als països que depenen en major mesura del gas rus i, a més, tindran unes temperatures molt més baixes de les que gaudim per terres mediterrànies. 

L’hivern, de continuar la guerra de Putin contra Ucraïna, pot ser un infern econòmic, però primer haurem de passar el purgatori de la tardor. 

Les altes temperatures de la mar Mediterrània també anuncien fortes tempestes produïdes per la gota freda que, de vegades, ve acompanyada de la famosa dana o depressió aïllada a nivells alts de l’atmosfera: ací els Ajuntament mediterranis tornaran a examinar-se davant una problemàtica recurrent de cada tardor, després del suspens general de l’estiu pel que respecta als incendis ja que, més que pel canvi climàtic, són la conseqüència lògica de l’escassa inversió i prevenció en la neteja de boscos, doncs amb les tempestes tardorals passa el mateix i quan no se netegen barrancs i clavegueres a temps, els barris dels pobles s’inunden i, a més, quasi sempre per les mateixes zones, es a dir, per les que presenten dèficits des del dia de la seua construcció o s’ubiquen en zones potencialment inundables des de temps immemorials. 

Mentrestant, tornarem a començar una nova prega tarongera on els preus seguiran sent baixos per al productor i cada vegada més alts al llocs de venda. 

Sort que a Vila-real comptem amb uns extraordinaris mercats a l’aire lliure, tant en dijous com en dissabte, per proveir-nos de tota mena de fruits i hortalisses, encara que a tots en agradaria disposar d’un Mercat Municipal permanent com Déu mana, és a dir, com ara el de Castelló o, com a mínim, com el de Borriana, Almassora o d’altres pobles dels voltants. 

Siga com siga, toca ajustar-se el cinturó tot esperant temps millors.

........................................................ 

Article publicat a la Revista Poble de Setembre nº297 a la meua columna d'opinió Roure i Llorer sota el mateix títol