JOSÉ PASCUAL FONT MANZANO (1939-2023)

OBITUARI

El Periòdic Mediterráneo, 1 d'abril de 2023

Ahir de matinada ens va deixar el meu estimat oncle José Pascual Font Manzano mentre estava amb ell. 

La notícia ha deixat consternada la seua germana, la meua padrina Conxita de 91 anys, i els 12 nebots que conformem la gran família de Peretones de la qual sempre ha estat un node principal, ja que amb l’excusa de visitar l’oncle capellà sempre hem estat disposats a visitar-lo tots units al llarg de tota la seua geografia pastoral: l’Alcora com a diaca, Sot de Ferrer on fou ordenat el 19 d’agost de 1962, l’entranyable poble de Montán al que, per ell, hem tingut molt al pensament pel cruel incendi a l’Alt Millars, Moncofa, Cartagena on va exercir d’alfèrez militar al 1970, Torreblanca o el Grau de Castelló on, des de 1977, no solament va oficiar com a capellà i rector de la parròquia de Sant Pere, sinó que va començar una profunda tasca de professor de Religió i també de Valencià a l'Escola d'Hostaleria fins el seu trasllat al seu poble natal, Vila-real, el 1990. 

A més dels estudis sacerdotals, José Pascual Font es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i va exercir també el càrrec de delegat diocesà de família. 

A Vila-real va continuar amb la tasca docent a l’IES Tàrrega i va col.laborar durant molts anys en el programa dominical Veni Creator de la cadena COPE amb els seus profunds comentaris sobre l’actualitat religiosa, mentre exercia les tasques pastorals a la parròquia dels Evangelistes. 

Després d’un breu pas entre les esglésies de Figueroles i Costur, va retornar a Vila-real per acabar els seus anys d’apostolat sacerdotal entre l’església Arxiprestal Major Sant Jaume i la Basílica de Sant Pasqual que compaginava amb les mises a la capella del barri del Pilar i la direcció espiritual de la Fundació Flors. 

El proper 6 d’abril hauria complit el 84 anys. En nom de la família Font Manzano, gràcies a tots per les mostres d’afecte i de condol.

Antoni Pitarch Font.-

COMIAT (des de la Basílica), 1 d'abril de 2023

Benvolgut tio Pascual:

Quantes hores junts hem passat, des dels estius a l’Alcrieta quan anaves al Seminari de Tortosa, quantes confidències anant i venint de Montan, de Moncofa, de Torreblanca o del Grau.

Com a nebot major, d’una dotzena que sempre ens hem tractat com a germans,
m’he considerat un privilegiat de poder compartir tantes inquietuds, filossòfiques i espirituals, amb tu.

Però has estat un referent per tots nosaltres perquè, quan ens donaven les notes sempre pensàvem: que dirà el tio Pascual si suspenem alguna assignatura o si no tenim un comportament com cal?

I el que tots hem valorat més ha estat el fer equip familiar, al teu voltant, no solament per tant com t’hem estimat, sinó perquè has sigut el líder d’una família sempre unida que ara està passant el relleu als nostres fills que, com saps, també s’estimen tots com a germans.

Gràcies, Pascual, perquè no te n’has anat: el nostre pensament i els nostres cors sempre viatjaran al teu costat.

Gràcies també a tots els presents per tantes mostres de condol i d’estima: el tio Pascual se les mereix.