EIXAMPLAR LA SANITAT

 

Quan comence a redactar aquestes reflexions, encara no tinc ni idea de com han anat els resultats electorals, tant a nivell municipal com autonòmic: n’hi ha continuïtat o sorpresa? 

Siga com siga, superats els estèrils debats del segle XX sobre les utopies del capitalisme humanista o el socialisme igualitari en el context de la Unió Europea, els ciutadans només aspirem a tindre governs responsables que puguen garantir un ensenyament i una sanitat de qualitat, siga pública o concertada, amb garanties d’universalitat i això només és possible amb un mercat de treball ampli on predominen els contractes fixos i els salaris dignes en un context de fiscalitat justa i proporcional, és a dir, que paguen més els que més guanyen. 

Per això, ara mateix, haurem de començar a analitzar com poden afectar els resultats del 28-M a l’hora de les Eleccions Generals de finals de 2023 (*ara sabem que seran el 23 de juliol).

Al darrers anys de pandèmia se van ampliar, temporalment, tots els equips mèdics per raons òbvies, però, només han baixat els índex de contagi, la majoria de metges i sanitaris contractats per l’ocasió han tornat a l’atur, tant a les autonomies governades pels conservadors com a les autonomies més progres de l’univers que, al capdavall, han fet només el que han pogut amb l’injust finançament autonòmic que patim, sobre tot, els valencians. 

I ja no es tracta únicament d’aspirar a un ensenyament i una sanitat de qualitat, sinó d’eixamplar els serveis en una societat envellida i cada vegada més afectada per les malalties mentals i físiques: per què no se responsabilitza la Seguretat Social d’aquestes malalties?

 Una societat més justa només és possible si la higiene dental, les malalties mentals o les derivades del desgast físic, també de la visió i la oïda, són assumides per la Seguretat Social amb una xarxa digna de residències públiques per als més vells...

Per cert, a Vila-real només en tenim una, mentre l’envelliment creix en progressió geomètrica perquè els xiquets del baby boom, nascuts a la dècada dels 60 del segle XX, comencen a jubilar-se.

........................................... 

Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble de maig, nº 305, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol