ELS ESTIUS SENSE ELECCIONS

A mitjans de juny s’acabava l’escola i els xiquets dels 60-70 aprofitàvem les vesprades per anar en bici fins l’Ermita, nadar al Barco Voltat o entrar d’estranquis a la piscina municipal inacabada, quan els obrers abandonaven la instal·lació; de vegades també ens amagàvem a les coves riberenques per imitar els adults, fumant una cigarreta a mitges entre quatre o cinc. 

Als estius mai hi havia Eleccions i, al voltant de Sant Joan, abandonàvem el poble, el iaio amania el carro i l’haca i, entre tots, l’ajudàvem a carregar-lo: un matalàs per als pares (els xiquets gastàvem els de pallerofa que ens esperaven al maset), una taula-camilla, un parell de cadires, la nevera sense barres de gel, el fogueret de petroli, dues bosses de roba lleugera, la carnera per resguardar el menjar, el carburer per enllumenar les nits i els quatre joguets imprescindibles com ara el tricicle dels menuts o l’ànec de goma per al bany, el baló de plàstic per als majors i, arreu en fila, tots cap a l’altra ermita, la de Santa Quitèria: ens sentíem molt afortunats de comptar amb dos ermites unides pel Millars, fins que un dia ens assabentàrem -de boca del sabut que ens havia descobert que els Reis eren els pares- que només la de Gràcia s’ubicava al terme de Vila-real, Santa Quitèria és d’Almassora i que no teníem Mar perquè La Pola és al terme de Borriana. 

De tota manera, als estius sense Eleccions hi havia temps per a tot i la vespra de cada festa grossa (a Sant Pere amb el fanalet de meló, Sant Jaume o la Marededéu d’Agost) els iaios encenien fogueres commemoratives, sobretot per fer neteja de fullam i trastos vells, però els cosins ens ho passàvem millor jugant a pilota pel garroferar o entrant al sifó i a la basseta quan portava aigua el regador, inundant l’hort, omplint la cisterna o les gerres enormes de l’entrada del maset. 

Quina festa feien les granotes i els cullerots, els pixavins marejant els gripaus, els frares enlairant-se i les sargantanes fugint del goleró. Si per la vesprada plou, anirem pel ribàs a buscar caragols que les tomaqueres estan a rebossar i la iaia ha comprat tonyina i, ja ho sabeu, a la nit coca de tomaca amb caragols i tonyina i, de postres, meló d’Alger, de collita pròpia!

...........................................................

Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble de Juny, nº 306, a la columna pròpia d'opinió Roure i Llorer sota el mateix títol.