El VillarrealCF està vivint un any del centenari molt especial.
Si hi havia dubtes entre l’afició més impacient amb l’abandonament d’Emery i l’eixida del porter titular, Rulli, al mercat d’hivern, la cosa no podia eixir millor a l’equip de Setién, tot aconseguint la 5a plaça que ens permet seguir passejant el nom de Vila-real per Europa.
Aquest estiu ha tornat a passar una cosa semblant: l’eixida de Pau, Jackson o Chukwueze no ha agradat als més nerviosets, perquè tots voldríem retindre als nostres jugadors emblemàtics i fitxar a Halland, Livakovic o Mbappé, però portem 24 temporades en Primera, precisament, perquè estem en bones mans.
El proppassat 5 d’agost celebràvem el 25é aniversari de la presentació de l’equip d’Irulegui en 1a Divisió i també de l’estrena de l’Himne oficial del club interpretat, en un Madrigal en obres, per la Coral Sant Jaume sota la direcció d’Alfredo Sanz, un himne que ja podem dir els autors -modèstia a part!- que és de tota l’afició groga.
Eren temps, també difícils, però un poc més racionals, perquè la Lliga començava el primer cap de setmana de setembre i no hi havia els horaris surrealistes de l’actualitat. A més, qui comprén que comence la competició sense tancar-se el mercat de fixatges?
Una cosa és que el futbol és, sobre tot, un negoci, on els jugadors se’n venen o se’n van i els únics que quedem som els aficionats amb la nostra mínima aportació econòmica, i una altra que no se dissimule ni gens, ni miqueta.
Els clubs viuen de les vendes de jugadors i dels ingressos televisius, però la Lliga ja podria prendre nota de la Premier on el repartiment no és tan bipartidista com a Espanya, ara que ja no n’hi ha majories absolutes -ni en política- i a Vila-real comptem amb un nou Xiquet del Poble, és a dir, Alberto Ibáñez Mezquita, el primer diputat vila-realenc al Congrés del segle XXI.
Hem d’aprendre a viure més confiats: l’estadi de La Ceràmica s’acabarà aviat, Setién farà funcionar l’equip i traurà nous valors, l’equip femení se consolidarà en 1a, el B farà un bon paper en 2a i acabarem l’any del Centenari amb molt bon sabor de boca, perquè som un poble i un club… exemplars!
Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble de Setembre, nº307, a la columna pròpia d'opinió Roure i Llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada