EL PACTE DE LA LLUM DE TOL

 

Com tots els vila-realencs ben informats, ja sabran vostés que, a mitjans del proppassat juliol, PSOE i Compromís van signar el Pacte de la Llum de Tol.

El lloc triat per escenificar l’entesa, després d’uns anys de cert distanciament entre els dos partits, va ser precisament l’antiga fàbrica d’energia elèctrica on Vila-real va iniciar la seua particular Revolució Industrial (1897) des de la finca del senyor Tol (malnom de Pasqual Amiguet Miró), on ja existia un molí de paper des de mitjans de la centúria decimonònica, sempre aprofitant la força del cabal del Millars. 

El pacte ve a consolidar un govern municipal fort a l’hora d’aprovar els pressupostos de 2024 que el PSOE no havia pogut tirar endavant al trobar-se en minoria. El seu model de gestió -diuen- és progressista, feminista, solidari i sostenible, paraules que, naturalment, s’han de materialitzar amb fets concrets. 

Com és natural, hi haurà vila-realencs que s’hauran il·lusionat amb la nova conjuntura política, altres que es mantindran escèptics i els més crítics, des de la dreta, diran que això no va a aportar-nos res de bo. Fins ací, tot normal. Vivim en democràcia i cadascú té dret a la seua opinió, però sobre tot al seu vot, almenys, cada 4 anys. 

De tota manera, la meua breu experiència com a regidor municipal, en aquest context dominat des de Brussel·les per la Unió Europea, l’infrafinançament estatal des del govern central de Madrid i les polítiques autonòmiques del govern de Mazón, me diu que, des d’un Ajuntament, siga el de Vila-real o un altre, poc se pot fer pels teus conciutadans mentre no arribe una bona part del que els vila-realencs aporten religiosament, individualment o col·lectiva, amb les seues modèliques empreses, via impostos (directes i indirectes), per garantir uns serveis i unes infraestructures mínimes, adients a una ciutat de més de 50.000 habitants que, siga per A o per B, porta massa anys arrossegant un deute brutal: amb diners torrons! 

Així i tot, no caldria oblidar la frase del discurs d’investidura del president nord-americà J.F.K. (1961) aplicada al context local: Vila-realenc, no penses només que pot fer l’Ajuntament per tu… I tu, què pots fer per Vila-real? 

Tots som necessaris, encara que ningú siga imprescindible. I, com encara recorden a Ràdio Vila-real, junts eixirem d’esta!

Revista Poble nº 320, octubre 2024