Aquest proper 20 de febrer, Vila-real tancarà oficialment els actes pel 750 aniversari de la fundació de la ciutat que, a la vegada, hem aprofitat molts vila-realencs per aprofundir en el coneixement de la nostra història.
La història està molt lligada a la vida i, sobre tot, al benestar, per això vivim a una societat on tots voldríem ser joves o, el que és el més semblant, viure sense problemes físics, sense malalties, sense dolor, però tots sabem que emmalaltir o envellir és inevitable, malgrat l’increment espectacular de l’esperança de vida al darrers 50 anys.
Per tant, si analitzem el benestar general dels vila-realencs, dels valencians, dels espanyols i fins i tot dels europeus en general, podem afirmar sense por a equivocar-nos -malgrat tots el problemes i contradiccions d’aquest món tan imperfecte- que els darrers 50 anys han estat els millors de la nostra història. Començant per l’increment de l’esperança de vida, podem seguir per l’augment en equipaments de tots tipus ja siguen sanitaris (Hospital de La Plana, 4 centres de salut, només una residència pública d’ancians, etc.) malgrat les llistes d’espera, educatius (seu de la UNED, 3 instituts públics i 1 privat, més escoles i llars d’infants que mai) malgrat les ingerències polítiques de tots els governs haguts i per haver, esportius (Escola Esportiva Municipal, Centre de Tecnificació Esportiva, piscines cobertes i descobertes, etc.) i així fins un llarg llistat inimaginable fa, només, 50 anys.
És de veres que la citricultura va a menys i mai tornarà a ser el que era, que la indústria del taulell ha trontollat després de les dues terribles crisis globals (l’econòmica de 2008 i la pandèmica de 2020), però al mateix temps Vila-real s’ha consolidat com una ciutat de serveis de tot tipus on, com passa sobre tot al xicotet comerç, els peixos grans es mengen, sense pietat, els més menuts.
També podríem debatre sobre la felicitat, si voleu, però la felicitat és un concepte molt subjectiu davant el benestar que, amb dades a la mà, sempre resulta molt més objectiu, encara que els rics també ploren.
En definitiva, no sé si els vila-realencs d’aquella societat rural que començava a desaparèixer, a partir dels anys 70 del segle passat, eren més feliços que els actuals, però del que no hi ha dubte és que ara vivim a una Societat del Benestar com no s’havia gaudit mai des de la fundació d’aquesta Vila pel rei Jaume I, un 20 de febrer de 1274.
Que no vos enganyen, qualsevol temps passat mai ha estat millor, encara que tots voldríem reviure els anys de joventut quan tots érem més joves, més prims, més guapos i més alts.
Revista Poble, nº324 Febrer 2025.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada