OBJECTIU CHAMPIONS

El Villarreal C.F. vol tornar a Europa per la porta gran, la de la Champions, un objectiu molt ambiciós que suposa guanyar el 70% dels punts en disputa, cosa que els grocs només han aconseguit una vegada en la seua història, concretament durant la temporada 2007-08 quan aconseguiren el Subcampionat de la Lliga. 

Tots sabem que el futbol és imprevisible, com ara l’empat dins de casa contra el València!, però els nostre equip porta més de 25 anys donant-nos alegries, tant en Lliga com a Europa, amb l’assignatura pendent de la Copa del Rei on només s’ha arribat a Semifinals en una ocasió, al 2015, quan caiguérem eliminats pel Barça. 

Però, des de la primera jornada de la segona volta l’equip no perd (Mallorca, At. Madrid, Valladolid, Las Palmas, València...) i això que del Mercat d’Hivern només ha arribat Buchanan, a més de cedir Pau Cabanes a l’Alabés i Ramon Terrats al Getafe, ja que, després d’una llarga plaga de lesions, s’ha pogut recuperar Foyth, una peça fonamental en defensa, Dennis Suárez que aspira a tornar a ser el de la primera etapa de groc, Pedraza a punt de tornar a entrar en l’11 i, en definitiva, podem dir que el míster ja pot comptar amb quasi el 100% dels jugadors, amb la incògnita de Gerard Moreno que, quan pot entrar de titular, sempre sol ser dels millors. 

Des de l’arribada de Marcelino i el seu cos tècnic, l’equip ha fet un gir de 180 graus -perquè de 360 seria tornar al punt inicial- i ara mateix venen mostrant-se més segurs en defensa, amb Conde liderant la porteria i Foyth sent la clau que tanca tots els panys, més coordinació al centre del camp amb el múscul que aporta Gueye i amb molta dinamita a la davantera, aprofitant les assistències de Baena, amb un espectacular Ayoze Pérez, encara que contra el València no se va vore res d’això, sinó el tradicional equip que no sap mantenir la porteria a zero, ni guanyar quan se sent favorit i juga contra equips de la zona baixa de la classificació. 

El més lamentable va ser la processó ultra des de la Plaça de la Vila fins l’Estadi de la Ceràmica amb una manada d’uns 400 seguidors del València insultant gratuïtament la ciutat de Vila-real, els seus habitants i la seua afició, proferint crits contra la pròpia Policia, xiulant el manifest per la pau dins l’estadi quan llegia una xiqueta en nom de tots i, per acabar-ho d’arrodonir, una colla d’encaputxats que va agredir, vora el Parc de La Panderola, els joves amb discapacitat funcional Adrián de Vila-real i Mario de Betxí. 

Voldria pensar que els autors de l’agressió no són aficionats al futbol, sinó nazis violents que igual rebenten un concert al Casal Jove de Castelló que una manifestació pacífica del 9 d’octubre a València, uns individus que tothom coneix i als que, per la imatge que se dona, la Policia persegueix poc, molt poc!

Revista Poble nº 325, març 2025.-