MOLAR X 2 = REMOLAR

Uns diuen Somos más, vol dir que, si es mobilitzen com al 2004, en podrien tornar a ser més però sense ser-ne prou per governar en solitari. Altres diuen Las ideas claras, que ve a significar, més o menys, la idea -en singular- que per arribar al poder s'ha de dir el que faça falta, és a dir, transvassament sí, però no; immigració sí, però tampoc...

Altres, en canvi, com el candidat del BLOC Alfred Remolar, no en tenen prou amb fer honor al seu cognom, perquè Remolar no mola, remola -que és el doble-... Però no solament en el sentit de cauré bé i agradar, sinó en el de "remolar" amb el sentit comarcal de "remugar", és a dir, protestar contra la discriminació que patim en aquest racó oblidat, des de sempre, pel govern de l'Estat... I a més ho fa sense faltar, sense insultar, sempre en positiu, aportant idees innovadores per superar el vell i fals enfrontament bipartidista, entre dos forces majoritàries tan contràries davant el públic i la premsa i, en canvi, sempre disposades a pactar en la trastienda española perquè no se'ls escape de les mans un negociet que porten a mitges des de fa 30 anys...

Alfred aporta joventut, missatges clars i moltes ganes de fer les coses bé com demostra avui en l'entrevista que li publica el Levante i que podeu consultar a continuació:

CAMPANYA

Dijous a la nit, després del futbol i el monòleg de Godoy, vaig saludar cordialment uns companys-rivals, rivals-amics, amics-contraris, del PSOE local que -ves quina cosa!- em van fer vindre a la memòria que havia començat la campanya electoral... és a dir, seguim en campanya com sempre però, això sí, amb la diferència que des de les zero hores de divendres ja es pot demanar el vot per una opció determinada i, el que és més evident i visible, penjar cartells pertot arreu.

Amb la Llei d'Hondt a la mà, tothom sap que a Castelló en trau tres el PP i dos el PSOE, de diputats/des vull dir. En quant a senadors/es, però, encara que el més lògic és un 3-1 a favor dels populars, la cosa és més incerta perquè l'electorat en general no és tant partidista, ni bipartidista, quan li donen llibertat per posar creus i, el que és el millor encara, posar-ne a candidats de partits diferents.

Ja sé que aquestes coses, potser, penseu alguns que està lleig dir-les segons qui... un servidor, per exemple, per allò de ser Secretari Local del BLOC a Vila-real i no sé quantes coses, etc. però no estic parlant-vos de desitjos personals, sinó de dinàmiques generals de la política a nivell de la circumscripció de Castelló.

Però trencar aquesta dinàmica del 3-2 a favor del PP durant més d'una década, no solament depén de l'electorat socialista, sinó de la fidelitat dels votants del BLOC com a tercera força i dels seus socis de coalició electoral (Iniciativa pel País Valencià-Verds) per convéncer l'electorat jove, així com els possibles votants d'Esquerra Unida (molt desunida en aquests moments), que el BLOC, ara per ara, és l'única força amb possibilitats de trencar amb el fossilitzat bipartidisme (immobilisme) dels darrers anys.

Demà a les sis de la vesprada, tots els del BLOC (també podeu vindre els lectors del blog!) anirem a recolzar el candidat ALFRED REMOLAR a la terrassa Brissamar de Betxí, el seu poble natal, perquè ja va sent hora d'aportar una veu valenciana i un aire fred, fresc, al Congrés dels Diputats, encara que només siga perquè els membres de la cambra alta deixen de discutir del sexe dels àngels...

I, sobretot, de marginar aquest racó de Castelló on no tenim desdoblada la N-340 (cas únic peninsular i europeu), ni tenim dissenyat un AVE que ens porte a Europa, ni un tren de rodalies que vertebre el nord de Castelló amb la resta del País Valencià, ni unes miserables ajudes al camp dels cítrics, ni un tractament dels residus i la contaminació mediambiental per complir amb Kioto que no recaiga, únicament, en els nostres empresaris, ni una Llei de Dependència que assegure el futur dels més vells, ni un sistema d'ajuts i VPO per als joves, ni... ni tantes coses pendents que venen prometent-se i incumplint-se tantes vegades per part d'uns (Aznar i el PP no han manat mai?) i d'altres (els darrers quatre anys ha manat la coalició post-electoral PSOE-ERC-IU)...

La pilota, malgrat d'Hondt (un àrbitre molt bipartidista), està al teulat dels electors. Com resa el cartell del Bloc Jove, és l'hora de Votar (al BLOC) i de Botar (el bipartidisme/centralisme): els candidats tenen la paraula, els electors el dret a decidir!

CAMPANYES POLÍTIQUES I FINANÇAMENT

El proper nou de març ens esperen les urnes i, a partir del 22 de febrer (encara que no ho sembla), una pesada i desigual campanya electoral, on el bipartidisme espanyol -una vegada més- seguirà ocupant tots els mitjans de comunicació haguts i per haver, com no podria ser d'altra manera, places i carrers... Però aquestes coses poden canviar-se, amb permís del senyor d'Hondt, amb un finançament més transparent i, sobre tot, amb la mobilització de l'electorat abstencionista que -com l'expresident de Catalunya, Maragall- volen castigar l'actual estat de coses amb un vot en blanc...

El propassat mes de juny (2007), el Congrés dels Diputats aprovà la Llei de Finançament dels Partits Polítics que, oficialment, ha entrat en vigor aquest 2008. Aquesta nova llei comporta una ampliació substancial dels ingressos públics dels partits estatals i una major transparència, almenys en teoria, per a les donacions dineràries... Però continua mantenint certes clàusules oligàrquiques en la fixació dels ajuts públics, de manera que sembla impossible que tant els dirigents del PP com és el PSOE canvien el xip i l'hermetisme sobre les pràctiques secretes que es duen a terme per al finançament dels grans partits polítics espanyols... i els electors amb sentit comú s'escandalitzen, parlen de vergonya de finançament, d'escàndol i, fins i tot, n'hi ha qui se pregunta si estem governants pels diners negres.

El finançament dels partits polítics és mixt. L'aspecte públic es justifica donat que els partits són l'instrument fonamental per a la participació política. L'Estat destina partides pressupostàries molt importants a finançar les despeses electorals, els grups parlamentaris, el funcionament ordinari dels partits i les fundacions adscrites, de manera que els partits polítics són finançats en proporció als escons assignats i als vots obtinguts.

En període de campanya, l'Estat anticipa diners únicament als partits parlamentaris. Aquests partits, a més de ser els únics que obtenen ingressos, tenen un tracte preferent en l'assignació d'espais gratuïts als mitjans de comunicació públics i dels llocs reservats per fixar cartells, així com per a la celebració d'actes als locals cedits pels municipis.

Per tant, el règim actual de finançament no potencia la igualtat d'oportunitats de totes les forces polítiques, sinó que, per contra, dificulta l'aparició i consolidació de noves opcions i avala un tractament desigual entre els partits parlamentaris majoritaris i minoritaris. Per descomptat, cap força parlamentària no es planteja modificar aquesta privilegiada situació, que fàcilment es corregiria suprimint les ajudes estatals a tots els partits polítics o subvencionant, com fan els suecs, aquelles formacions que obtinguen un percentatge superior a l'1 per 100.

Respecte al finançament privat, els partits tenen, a més de les quotes dels militants, donacions de particulars i crèdits de les entitats financeres. També ací són afavorits els dos partits grans, amb opcions de poder, perquè reben crèdits bancaris —de vegades estranyament condonats quan s'arriba al poder— que són garantits amb les ajudes a percebre de l'Estat. Els consells d'administració de les caixes -no caldria recordar-ho- són, també, un reflex del bipartidisme electoral...

L'escassa experiència personal en campanyes locals, almenys a Vila-real, m'ha demostrat que, des del BLOC (tot i ser la tercera força), tractem de caçar elefants amb una fona de fabricació casolana, mentre PP i PSOE porten munició nuclear arribada des de tots els llocs, és a dir, tant provinent de casa pròpia (la ciutat) com des de la pròpia central a Madrid...

És per això que l'amic Alfred Remolar, candidat del BLOC al Congrés dels Diputats, haurà de ser pacient amb els seus rivals. De moment, té un gran avantatge: no ha de perdre temps anant a Madrid a demanar diners i/o permís per tirar endavant la campanya o, com els seus rivals, visitar amics i familiars, ja que és nacionalista valencià, jove i resident a Betxí de tota la vida...