Els actes del 9 d'octubre d'aquest Annus Horribilis Populusquorum -perdona, Merxe, però éstà en llatí gürtelià- que, precisament, comencen aquesta vesprada de dijous a València Cap-i-Casal venen marcats per una qüestió de bigots (o de bigotis, com diuen més al nord ...on tampoc lliguen els gossos amb llonganisses però, almenys, entre millet-i-bitllet poden gaudir d'un ample ventall partidista -si més no, ideològic- que propicia l'ètica que sol acompanyar el pluralisme democràtic): sí, l'anomenada trama valenciana del cas Gürtel de la que han opinat i escrit tots els mitjans de comunicació durant les últimes setmanes i que s'ha intensificat, darrerament, per alçar-se el secret del sumari dels informes policials.
De moment, malgrat la pressumpció d'innocència de tothom, ja ningú podrà evitar que tot el País Valencià, la comunitat autònoma valenciana i tot el territori de l'antic Regne de València s'òmpliga de comentaris de bigots fins la mateixa senyera...
La cúpula dirigent del PP està sent víctima del seu lent sistema judicial, propiciat, als darrers anys democràtics (en dictadura, per definició, mai hi ha hagut separació de poders!), juntament amb el Partit Socialista. La primera víctima de la lentitud judicial és, sens dubte, Don Carlos Fabra Carreras -president de la Diputació de Castelló-, ja que, d'haver estat jutjat de tot allò que se l'imputa, a hores d'ara ja tindria clar el seu futur personal, com a polític i com ciutadà... perquè els vots, en principi, només són útils per seguir en el poder executiu, influir amb més o menys força en el legislatiu, però mai per controlar el judicial o absoldre d'imputacions penals... La segona víctima, indubtablement, és el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, Don Francisco Camps Ortiz ja que, en democràcia, no se pot entendre com hi ha un "jutge amic" en territori valencià i, en canvi, s'espera un "jutge enemic" en territori castellà o espanyol...
De tota manera, una cosa és regalar, una altra rebre regals i, per últim, una tercera i més mal vista pel poble pla -el populatxo que dubta de l'aplicació de la separació de poders de Monstesquieu a molts règims democràtics occidentals- és auto-regalar-se amb diners públics, és a dir, contractar, per exemple, una obra de cost 5 pel doble, és a dir, 10 i després repartir-se 2,5 amb l'empresari encarregat, públicament i amb diners públics, de fer la malifeta... De polítics que fan aquestes coses, evidentment, no només n'hi ha al Partit Popular, sinó també a tots els partits importants i menys importants que toquen poder i diners... però com tots els polítics no són iguals (la majoria són honrats, evidentment), s'han d'aclararir les coses políticament i judicial quan més prompte millor.
Per tant, seria molt bo per a la salut democràtica dels valencians -i dels espanyols en general- establir per llei que tots els polítics imputats, per causes derivades del càrrec que ocupen o no, estiguen obligats a dimitir fins l'execució d'una sentència esculpatòria... El més paregut, en democràcia, al caciquisme, no és solament la "compra" de vots mitjançant "entrepans", grans "events" o grans "obres"... és, sobretot, l'obcecació malaltissa de molts polítics repetidors per romandre, patèticament, al silló dels flaixos, les lloances interessades i les crítiques gratuïtes.
Tirar balons fora és una acció que també practiquen els pallasos i els malabaristes de tots els circs del món on, precisament, mai s'ha vist créixer els enans perquè són persones que xafen terra (amb tots els respectes pels baixets de cos, però amb altitud de mires).
============================================================================
