Els que hem estudiat una mica d'història -local, universal, total- patim el símptoma de l'optimisme radical. Sí, perquè malgrat trobar al llarg de la Història de la Humanitat tot un seguit d'injustícies, totalitarismes i abusos del poder, fins i tot en democràcia, pensem que, malgrat tot, el món continua amb la seua bogeria habitual i millorant a poc a poc.
On abans la gent es moria, directament, ara comencen a partir fam, ja que l'esperança de vida i la població mundial continuen augmentant a ritmes desconeguts fins ara, malgrat la crisi econòmica global. On abans hi havia dictadures, de dretes i d'esquerres (¿?), ara trobem règims parlamentaris, més o menys injustos, però triats pel poble al cap i a la fi...
De tota manera, sempre hi ha poblacions on trobem coalicions polítiques i pactes entre partits que possibiliten l'estabilitat i la governabilitat, comunitats autònomes amb lleis electorals més representatives que possibiliten l'aportació d'un ventall partidista i ideològic molt més ampli que el propi de les Corts Valencianes o, potser, del mateix Congrés de Diputats, malgrat que Zapatero ni els del PSOE tenen majoria absoluta, perquè això, sempre -que no n'hi haja majoria absoluta a un parlament- ha de ser naturalment bo.
El cas alemany ens fa molta enveja. Àngela Merkel ha perdut escons i, per tant, tampoc podrà governar en solitari, però podrà pactar amb els liberals i formar un govern plural, és a dir, no monocolor, mentre els socialdemócrates es queden amb l'encàrrec de ser el principal partit de l'oposició amb d'altres forces polítiques que compten amb una respectable representació al Bundestag.
Per cert, els alemnays -com els britànics i altres estats més rics que la mateixa Espanya- no solament no permeten cap tipus de bipartidisme futbolístic (l'anomenada Lliga de les Estrelles, a banda d'escandalitzar els europeus amb els fixatges més cars de la galàxia, està feta a mida del Barça i del Real Madrid, mentre la resta poden aspirar, només, a disputar-se el tercer lloc en discòrdia), sinó que tenen una mica més controlada l'especulació urbanísitica, el frau fiscal i, per suposat, també disposen d'un sistema judicial molt més ràpid a l'hora de tapar l'olor a corrupció quan esclata -com ara mateix en terres valencianes- per dalt de les clavegueres partidistes, siguen aquestes conservadores, liberals, socialdemócrates, verdes... Enfi, que tothom es veu amb el dret a participar: és a dir, molt a l'inrevés del que passa pel nostre entorn més pròxim...
===================================================================
...................................................................
