El retorn de Riquelme a la disciplina del Vila-real Club de Futbol (per manca d'ofertes d'altres clubs... perquè Juan Roman les rebutja... no sé, no sé...) està generant un gran debat entre els aficcionats groguets ja que, quasi tots, hi tenim el corassón partío.
Una cosa és el passat (Riquelme ha entrat en lletres d'or a la història del futbol de Vila-real) i una altra el present (Riquelme està porgant la seua rebeldia disciplinària contra el club que li paga... i punt).
Si Palermo (un dels paquets futbolístics més repaquets que han travessat l'Atlàntic per fer el ridícul esportiu a Europa), malgrat tot, va posar Vila-real en el Mapamundi geogràfic, no hi ha dubte que Riquelme ha posat Vila-real en el Mapamundi futbolístic. I és per això que Vila-real sempre n'estarà agraït tant a Palermo (futbolista vulgar) com a Riquelme (artista genial).
Però el futbol europeu és una lluita integral amb tres components essencials: art, lluita i velocitat. Tots els cracks mundials tenen (o tenien) un alt percentatge dels tres components...
Riquelme, en canvi, només aporta el 33,3 % d'art. Potser mai arribe a descobrir la lluita ni la velocitat, però va ser bonic mentre es va mantenir la màgia i l'empatia amb l'afició grogueta. Que li vaja bonito mentre no el trobem de rival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada